No us penseu pas que sigui una
persona bèl·lica, ni de bon tros. Més
aviat sóc pacífica i incapaç de matar
una mosca. Quan n’entren algunes a casa
ho tanco ben fosc, deixant una petita escletxa a la persiana perquè surtin.
Aquest any, però, estic histèrica. Les formigues m’han envaït la cuina , però no unes quantes, sinó milers. Hi ja els hi pots dir que surtin, que encara van a buscar més reforços. Han obert diferents caminets per la paret i en surten per tot arreu. Vaig trobar el rastre que fèiem. Resseguien tota la terrassa, pujaven de l’hort de sota i es ficàvem per una escletxa i per sota la porta d’alumini, nova de fa cinc anys. Doncs, si, estic enrabiada i les hi he declarat la guerra.
La primera invasió va ser a finals de maig. A
fora a la terrassa les faig polvoritzar
amb insecticida, però dins la cuina
calia buscar una solució més ecològica. Com hi ha nens petits no m’agradava tirar productes químics. Els cubells d’escombraries
van sortir a la terrassa, però a dins
continuaven entrant formigues, havien obert un altre camí per sota la nevera
empotrada. Al terra el fregava amb lleixiu o vinagre Moltes morien ofegades
sota la fregona. Netejaves armaris i prestatges, desapareixien una estona i altre volta , més formigues tornaven. Vinga
buscar solucions. Finalment en baix
trobar una Internet, que em va funcionar.
Bicarbonat. En vaig posar a tots els cantells
de la cuina. Al terra, als armaris on apareixien, a les lleixes i amb un parell de dies van
desaparèixer. Vaig estar dos mesos tranquil·la, semblava que no podia ser, al
mati al entrar a la cuina no trobar aquells animalons fent via tranquil·lament.
Fa una setmana n’han tornat a
aparèixer. Ara és una invasió de formigues molt petites, marronoses o
vermelles, es mouen molt ràpidament i
s’escampen per arreu, a llocs diferents de les altres. No calia preocupar-me, -vaig
pensar- ara ja tenia la solució. Després de netejar-ho tot ven bé i matar-ne alguns centenars sota
la fregona o amb la baieta, vaig escampar carbonat per tot arreu, pensant que
ja hauria solucionat el problema. Doncs res, a aquestes formigues no els feien
res. Això no funcionava, sortien per llocs inversemblants, com pels tancadors
de la llum o per la aigüera . Coses curioses , al lloc on tenia el sucre ni hi
entràvem. Estava desesperada, matant formigues a tort i a dret. Feia servir
l’insecticida en llocs ventilats, però dins la cuina no m’atrevia. Vaig buscar
altres remeis naturals a traves de la xarxa.
Vaig trobar el dels cogombres. Repartir peles de cogombre, també
rodanxes, per diferents llocs on
apareixen les enutjosos bestioles, pel terra, a les lleixes, als armaris més
freqüentats per les visitants. Sembla que no pugui ser. Mica en mica van
desapareixent. Es veu que aquesta olor forta del cogombre no els agrada. El remei ha funcionat.
Fa dos dies que no es veu cap
formiga enlloc. Respiro tranquil·la. He guanyat la guerra a les formigues. No m’agraden aquestes
mortaldats, però no deixaven cap altre sortida. Esperem que no en torni a
aparèixer cap nova plaga al setembre, que es quan surten les voladores. Si
proven d’entrar a casa haurem de buscar noves solucions.
20/07/2015/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada