dijous, 30 de juliol del 2015

FER VOLAR COLOMS


No fa massa anys que a Berga s’hi veien a volar molts coloms. Es podria dir que, durant força temps, la ciutat va estar envaïda pels coloms. És clar que no era el mateix  que quan hi havia les Guerres Carlines: Les tres guerres que, malauradament, esdevingueren entre els Liberals i els Carlins.
 

Cada any  ho recordem, per Carnestoltes, amb la guerra de la farina, que no té res a veure amb les anteriors, però serveix per entretenir el personal. Les boles de farina volen rabiosament, enfocant cap al bàndol contrari i a vegades s’estampeixen contra algun desprevingut que deambula pels voltants de la plaça.

Quan parlem de volar, també cal que pensen en els parapents. Els veiem sobretot quan pugem a Queralt. És tan emocionant el dia de la Gala quan la gent està gaudint de les sardanes! Aquests volen molt a prop impressionant a tothom. Fan sentir una espècie de pell de gallina quan penses que volen a pocs metres d’alçada, però sempre penjats per uns fils!

Les persones solem tenim somnis, reals o ficticis. Si convé fem volar coloms i ens imaginem qualsevol cosa, més o menys bona: fets espectaculars, inversemblants, meravellosos... algunes coses que ens agradarien o... les que no hem pogut haver.

Però la realitat sempre supera la ficció. Per més somnis que tinguem, després hem de tocar de peus a terra, aguantar i resistir com ho van haver de fer  els berguedans durant la Guerra dels Set anys i la dels Matiners.

Sí... és clar, això era el segle XIX, però encara que hagi passat més d’una centúria, que tot s’hagi transformat tant i que la tecnologia ens envaeixi pels quatre costats, a cadascú de nosaltres ens toca solucionar els nostres problemes.


Segurament que tots hem vist a la TV aquests robots tan mecanitzats que poden fer gests i coses semblants a les que fa l’home. Però el que ens agradaria que s’inventés seria alguna espècie d’artefacte capaç de raonar i de donar-nos la clarividència necessària per tal de poder il·luminar la nostra ment, a vegades força col·lapsada pels esdeveniments  actuals: els problemes de la corrupció, la manca de feina, els desnonaments, la desestructuració de les famílies... Resumint una mica: Tot això que també ja fa SET anys que dura.

Però mentre no sigui possible, haurem de seguir lluitant, d’una manera diferent de com  ho feien durant les Guerres Carlines, però amb el mateix ímpetu! I quan convingui... fer volar coloms...!


29 de juny de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada