No fa massa anys que a Berga s’hi veien a volar molts
coloms. Es podria dir que, durant força temps, la ciutat va estar envaïda pels
coloms. És clar que no era el mateix que
quan hi havia les Guerres Carlines: Les tres guerres que, malauradament,
esdevingueren entre els Liberals i els Carlins.
Cada any ho
recordem, per Carnestoltes, amb la guerra de la farina, que no té res a veure
amb les anteriors, però serveix per entretenir el personal. Les boles de farina
volen rabiosament, enfocant cap al bàndol contrari i a vegades s’estampeixen
contra algun desprevingut que deambula pels voltants de la plaça.
Quan parlem de volar, també cal que pensen en els
parapents. Els veiem sobretot quan pugem a Queralt. És tan emocionant el dia de
la Gala quan la gent està gaudint de les sardanes! Aquests volen molt a prop
impressionant a tothom. Fan sentir una espècie de pell de gallina quan penses
que volen a pocs metres d’alçada, però sempre penjats per uns fils!
Les persones solem tenim somnis, reals o ficticis. Si
convé fem volar coloms i ens imaginem qualsevol cosa, més o menys bona: fets
espectaculars, inversemblants, meravellosos... algunes coses que ens agradarien
o... les que no hem pogut haver.
Però la realitat sempre supera la ficció. Per més somnis
que tinguem, després hem de tocar de peus a terra, aguantar i resistir com ho van
haver de fer els berguedans durant la
Guerra dels Set anys i la dels Matiners.
Sí... és clar, això era el segle XIX, però encara que
hagi passat més d’una centúria, que tot s’hagi transformat tant i que la
tecnologia ens envaeixi pels quatre costats, a cadascú de nosaltres ens toca solucionar
els nostres problemes.
Segurament que tots hem vist
a la TV aquests robots tan mecanitzats que poden fer gests i coses semblants a
les que fa l’home. Però el que ens agradaria que s’inventés seria alguna
espècie d’artefacte capaç de raonar i de donar-nos la clarividència necessària
per tal de poder il·luminar la nostra ment, a vegades força col·lapsada pels
esdeveniments actuals: els problemes de
la corrupció, la manca de feina, els desnonaments, la desestructuració de les
famílies... Resumint una mica: Tot això que també ja fa SET anys que dura.
Però mentre no sigui possible, haurem de seguir
lluitant, d’una manera diferent de com
ho feien durant les Guerres Carlines, però amb el mateix ímpetu! I quan
convingui... fer volar coloms...!
29 de juny de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada