El
Joan, un nen de dotze anys, ha arribat a casa després d’entrenar amb l’equip de
bàsquet del seu poble. Aquesta nit el sopar és diferent a altres nits de la
setmana perquè retransmeten un important partit de l’esport que apassiona tant al
pare com al fill, el bàsquet. Per tant, han sopat un entrepà asseguts al sofà. La
mare i l’àvia amb cara de resignació, no creient-se capaces d’aguantar
l’entusiasme de tots dos, han decidit per la seva part nodrir-se a la saleta on
hi ha l’altre televisor.
El
pare observa que el Joan, malgrat estar molt atent al partit i les jugades,
està inquiet i es mou constantment.
A
la mitja part el pare li fa una pregunta al fill.
¾
Què
et passa? Et veig intranquil.
¾
Res
pare, he tingut la sort de passar a l’equip més gran.
¾
Caram,
quina sort, no tots tenen aquesta fortuna. Potser és un presagi. Tal vegada
seràs un bon jugador.
¾
L’entrenador
ens ha dit als dos que passen que no ens fem cap conjectura. Ara només és un
joc i hem de gaudir-ne. Jugar i divertir-nos. Som nens encara i no se sap que ens
portarà el futur.
¾
Així
és, encara sou molt joves per somniar.
¾
Pare,
ens han passat uns reportatges, amb jugades i jugadors destacats. Havia uns que
tenien una cara molt estranya. per què per jugar a bàsquet no serè com ells
veritat.
¾
No
fill, algun d’aquest tants alts es ha causa d’una mena de malaltia.
¾
He
vist a dos, Roberto Dueñas i George Muresan, que tenien unes cares semblants
però molt difícils.
¾
És
un problema de la hipòfisi, una glàndula situada sota el hipotàlem, en el
cervell que regula diverses funcions del cos humà. Entre elles, l’alçada.
¾
Què
vols dir?
¾
Que
quan arriba la persona a la pubertat aquesta glàndula bloca el creixement, però
alguna vegada no actua suficientment i la persona continua creixent. El record
era un jugador rus, crec que es deia Zizonenko que va arribar a 2,46 m.
¾
Caram!
Que fàcil jugar! Et poses al costat de la cistella i no has ni de saltar.
¾
Ep!
No ho vegis tan fàcil. Els ossos, com creixen massa, no tenen la fortalesa
adequada i arrosseguen generalment problemes, sobretot d’esquena i de genolls. Les
articulacions no són prou reforçades. Millor ser normal. A més tenen moltes
lesions durant la seva vida esportiva i generalment ho han de deixar quan
encara són joves.
¾
Això
no em passarà a mi pare.
¾
No,
perquè ho vigilarem. Ei! No passa a tothom, es un percentatge molt baix. Mira,
si per cas es fes tangible aniríem a un bon especialista. Ara hi ha molta cura
i prevenció. Hi ha fàrmacs per evitar-ho.
¾
Quina
sort! Seria dantesc créixer tant.
¾
No
et preocupis! També hi ha jugadors (Messi per exemple) que el seu problema era
tot el contrari i va venir a Barcelona per curar-se. Ja veus el petit que és i
com juga.
¾
Mira,
pare, comença de nou el partit. M’has dit que no s’encomana, malgrat jugui a
joc de gegants.
¾
No
tranquil! Tu juga i aprofitat de ser una mica alt, només una mica.
Poc
després pare i fill criden entusiasmat al veure guanyar al seu equip preferit.
Miquel
Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada