INNSBRUCK PRIMERA PARADA.
Aquest any, degut a diverses
circumstancies, no hem pogut fer cap viatge d’aquests una mica amb nas, per això ara, mirant velles
fotos , em ve al cap la sortida que vam
fer l’any passat per terres d’Àustria , seguint la ruta dels Alps.
Vam sortir amb un autocar de Barcelona,
desprès del primer dia de viatge , ens vam plantar a Suïssa. El segon dia, continuem
per terres suïsses; les muntanyes els llacs, ciutats, poblets de postal, verds prats i paratges alpins , omplien de
color la nostra retina. Vam arribar a Vaduz,
la capital del principat de Liechtenstein, on vam dinar, la pluja ja va
començar a acompanyar-nos. Altre cop en marxa
resseguint els bells paisatges del Alps, fins arribar a Innsbruck , la capital del Tirol.
INNSBRUCK .La ciutat situada a l’ample vall
del riu Inn, envoltada per les impressionants muntanyes dels Alps i travessada
pel riu, enmig de les importants rutes de comunicació europees, és un
lloc de trobada i d’intercanvi cultural i comercial des de temps
immemorials. Una curiositat, el seu nom:
Bruck, que prové del alemany, vol dir Pont, així la ciutat s’anomena “ El Pont
sobre el riu Inn”
Innsbruck , s’ha de visitar a
l’hivern, amb les impressionants
nevades; és un important centre
d’esports d’hivern, i que ha estat Seu dels Jocs Olímpic d’hivern en diverses ocasions . A l’estiu és pot fer
muntanyisme , senderisme, o gaudir la natura; una bona xarxa de funiculars i telecadires et porten
fins a alçades d’una gran bellesa.
La tarda que vam arribar,
després d’allotjar-nos a l’hotel, i fer
un tomb pels carrerons del poble i després sopar, vam sortir
per gaudir d’un espectacle tirolès, balls i cants típic de la regió. Una
vetllada simpàtica i divertida, encara que una mica muntada
de cara las turistes . La sortida de la
nit, es va anul·lar per la pluja.Casa de la Teulada d'or |
El gran trampolí |
detall quadre circular |
Arc del Triomf |
20/08/2013
Apa Anna, no et queixis, que aquest viatge ja va servir per dos anys de sobres, he, he...Jo tampoc m'he mogut de casa, però l'any passat tampoc, qui no es conforma és perquè no vol...
ResponEliminaI ja estàs apunt per la via? A mi em toca a cinc minuts de casa, he tingut sort.
Petonets.
Ei, M. Roser, que no em queixo. És gaudeix quan passa, i segurament servirà per més anys i tot. Ara gaudirem de les coses que ens son més properes, que en tenim moltes i maques.
ResponEliminaSi, ja estic apunt per la via, però la que farem la gent gran a Berga. El jovent van tots lluny.
Petonets de volta