dijous, 5 de setembre del 2013

VIATJANT PER ÀUSTRIA - I


INNSBRUCK PRIMERA PARADA.

Aquest any, degut a diverses circumstancies, no hem pogut fer cap viatge d’aquests  una mica amb nas, per això ara, mirant velles fotos , em ve al cap la  sortida que vam fer l’any passat per terres d’Àustria , seguint la ruta dels Alps.
 Vam sortir amb un autocar de Barcelona, desprès del primer dia de viatge , ens vam plantar a Suïssa. El segon dia, continuem per terres suïsses; les muntanyes els llacs, ciutats,  poblets de postal,  verds prats i paratges alpins , omplien de color la nostra retina. Vam arribar a  Vaduz, la capital del principat de Liechtenstein, on vam dinar, la pluja ja va començar a acompanyar-nos. Altre cop en marxa  resseguint els bells paisatges del Alps,  fins arribar a Innsbruck , la capital del Tirol.

INNSBRUCK .La ciutat situada a l’ample vall del riu Inn, envoltada per les impressionants muntanyes dels Alps i travessada pel riu, enmig de les importants rutes de comunicació europees, és un lloc de trobada i d’intercanvi cultural i comercial des de temps immemorials.  Una curiositat, el seu nom: Bruck, que prové del alemany, vol dir Pont, així la ciutat s’anomena “ El Pont sobre el riu Inn”

Innsbruck , s’ha de visitar  a  l’hivern,  amb les impressionants nevades;  és un important centre d’esports d’hivern, i que ha estat Seu dels Jocs Olímpic d’hivern  en diverses ocasions . A l’estiu és pot fer muntanyisme , senderisme, o gaudir la natura; una bona xarxa de funiculars i telecadires et porten fins  a alçades d’una gran bellesa.
La tarda que vam arribar, després  d’allotjar-nos a l’hotel, i fer un tomb pels carrerons del  poble i després sopar,  vam sortir per gaudir d’un espectacle tirolès, balls i cants típic de la regió. Una vetllada simpàtica i divertida,  encara que una mica muntada  de cara las turistes . La sortida de la nit,  es va anul·lar per la pluja.

Casa de la Teulada d'or
Matí esplèndid amb sol. Recorregut per la bonica ciutat tirolesa i el centre històric. Visitem l l’Església de Sant Jaume, també la Casa de  la Teuladeta d’or, símbol de la ciutat . És un  balcó de dos pisos cobert amb una teulada daurada, en realitat no és or, són peces de coure daurat, unes 2738. El rei Maximilià, al 1500, va fer  construir al casar-se amb Maria Sforza.   La torre de la ciutat d’ Innsbruck, antic ajuntament, és a prop d'allà, encara que  , no vam pujar-hi. El gran Trampolí  gegant , s’albira des de qualsevol punt de la ciutat.

El gran trampolí
Llavors vam anar a la part alta de la ciutat, on vam gaudir d’una magnifica panoràmica sobre la ciutat, la vall i les muntanyes i vam admirar de prop, aquell gran trapolí gegant.
 
detall quadre circular
La Pintura Circular Gegant o el  Gran Quadre Gegant, és  una de les coses que més em va impressionar. Aquest gran mural circular gegant , de 10 m. de d’alt per 100 m. d’extensió , en format circular, pintat al 1886 per 4 pintors,  durant sis mesos. Representa la batalla dels pagesos d’Innsbruck contra les tropes de Napoleó defensant les seves collites de l’invasor.   Quan ets al museu on s’exposa , puges a un pis i sembla que surts a una terrassa circular a  l’aire lliure, on veus tot el paisatge d’altes muntanyes que t’envolten fora, però et transporta al temps  de la Guerra contra el francès.  Tot és pintat . Una decoració al natural  al terra continua, allà on s’acaba el quadre, no es distingeix on acaba un i comença l’altre. És realment espectacular.

Arc del Triomf
Altres llocs de la ciutat van completar la nostra estada a Innsbruck, com  l’Arc del triomf, d'estil barroc, el jardí Botànic o   passejar pels estrets carrers del nucli antic amb les  cases de colors , amb botigues modernes i clàssiques, sempre envoltats de les altes muntanyes i de l’aire pur que allà es respira. Cap al tard de nou en ruta cap  a Salzburg .

 
20/08/2013
 

2 comentaris:

  1. Apa Anna, no et queixis, que aquest viatge ja va servir per dos anys de sobres, he, he...Jo tampoc m'he mogut de casa, però l'any passat tampoc, qui no es conforma és perquè no vol...
    I ja estàs apunt per la via? A mi em toca a cinc minuts de casa, he tingut sort.
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Ei, M. Roser, que no em queixo. És gaudeix quan passa, i segurament servirà per més anys i tot. Ara gaudirem de les coses que ens son més properes, que en tenim moltes i maques.
    Si, ja estic apunt per la via, però la que farem la gent gran a Berga. El jovent van tots lluny.
    Petonets de volta

    ResponElimina