dimecres, 4 de setembre del 2013

CLASSE DE FRANCÈS

Sóc del primers en entrar a classe, només som quatre, sé què, poc a poc, aniran arribant els altres i les altres. Com pot ser que sempre així més dones que homes disposats a estudiar? Em faig el ferm propòsit pel proper curs de fer-me soci d’un club de futbol.


Deixo la roba d’abric sobre la taula de darrere meu. Veus això d’asseure’s a l’última fila té la seves avantatges. Sempre trobo lloc on posar la roba!

M’assec al costat del company i entra la professora, la Louise, i comença el martiri. És bona noia i va posar tot el seu interès perquè continues anant a estudiar.

“Attentive” és una de les poques paraules que he captat al vol.

Noi! Que de presa que enraona i jo sense assabentar-me de la missa la meitat. Ep, sí! Menys mal aquesta paraula l’he entès. Ara no em recordo que vol dir, bona l’he fet! Que ràpida que parla.

A veure e fosca e com si diguessis a.

A veure l’altre e amb la boca en forma d’o.

Tornem-hi un altre e amb els llavis com si somrigués. Noi, això del somriure si que m’agrada!

I a mi que em semblava que en català ho fèiem prou difícil!

Ara continuem escoltant per l’altaveu per assolir l’aprenentatge oral. Òndia! Aquest enraona amb veu fosca i no l’entenc, Què redimonis diu? Escric redimonis per no anomenar cap dels atributs masculins o femenins.

El metge em va avisar que tenia uns petits problemes en l’audició de sons aguts. Però tants? Passem el tràngol i continua la classe. Veus això de traduir encara en funciona, dates, història i anècdotes també en funciona. Però això no és pròpiament  saber francès.

Caram! Ara sembla que entenc una mica més a la Louise. En acabar la classe arreplego una mica més que diu. Ara els deures, miro desesperadament les llibretes dels companys dels costat.

Page trente huit- exercices: deux, trois, six. Ui, quanta feina i llegir això del journaliste “ Mystere aux Antilles”. Bé, el periodista el comprenc més com sembla que parlen un francès de la Provence.

Je l’entendu un plus mais. M’he perdut!

Allons amis et amies nous sommes partis jusqu’a le jeudi prochain.

Buff! Em poso l’abric i surto amb la moral per terra. Quin fred fa fora. Veus por on m’esperen. Saps què? Anem a berenar a la granja. Amb companyia, un tallat i un tros de pastís, fins i tot, les derrotes més grosses passen millor.

Miquel Pujol Mur                                                     

1 comentari:

  1. I a quí, no li ha passat cosa semblant?.
    Haurien de fer classes de francès per la "tercera edat".?

    ResponElimina