Hola noia, què fas per aquí? Prenen el sol!
És
clar, que podies fer en un dia solejat com avui, prop del mar i en banyador.
Com,
no em coneixes? Com tu diré jo, sóc en Suï. No em miris malament, sí, el Suï.
Què no saps qui és el Suï? Jo, naturalment!
Sóc
un follet de l’aire, un dels fills del mar i de la rosa dels vents. Sóc dels més
petits. N’hi han que encara no tenen ni bufera! Ui! Els més grans aquest si que
bufen fort, fins i tot, formen vendavals i porten borrasques amunt i avall. Fan
de tot allò més dolent. Jo, no!!!
Veritat
que sóc bufó? No t’agraden el meus ulls blaus, són clars i transparents com el color
del cel que es reflexa en l’agua tranquil·la del meu pare. Ei! que a vegades se
m’enfosqueixen quan miro amb ràbia i aleshores es tornen foscos quasi negres
com l’aigua fonda de les tempestes.
Què,
què faig aquí, dius? Què no ho veus! La meva feina. No saps quina feina, si que
tens poca imaginació!
Jo
bufo per aixecar aquesta ones suaus que prop de la platja alegren la mirada en
la seva escuma blanca. Veus, aquella onada que arriba mansa a la sorra, també
la faig arribar jo. Et fixes, hi ha moments que m’entretinc bufo amb una mica
més de força i formo les petites dunes d’arena on reposeu els humans.
Què
dius, no em creus? Em veus massa xic, no em creus capaç de bufar, doncs té faig
un giravolt en l’aire rebufo fort i em vaig deixant-te tota ben xopa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada