Aquest any hem estat a l’aguait i a més la amiga Rosa de la Seu ens va confirmar les dates exactes de l’esdeveniment.
La representació es
interpretada per voluntaris del poble de totes les edats. Si poden trobar
actors que l’han representat des de la primera edició.
Retaule: com el seu nom indica per semblança amb els retaules
pintats generalment als peus del altars és una representació dels fets més
eminents del personatge en qüestió. I això van anar a veure, una escenificació
dels actes més importants de la vida de Sant Ermengol, bisbe de la Seu
d’Urgell.
Aquest any és celebra la
51.ena edició de la representació
seguint un text literari d’Esteve Albert i Corp, de qui el proper any es
commemora el centenari del naixement, i
sota la direcció artística de Lluís Obiols.
Ermengol d’Urgell (
Aiguatèbia, segona meitat del segle X- el Pont del Bar 1035) fou bisbe d’Urgell
entre el 1010 i 1035, moment de gran desenvolupament històric del comtat
d’Urgell i la ciutat de la Seu d’Urgell.
Ermengol era nebot i successor
del bisbe Sal·la i ambdós pertanyien a la família comtal de Conflent. Els 25
anys que va manar com a bisbe d’Urgell van ser d’una activitat extraordinària,
tant espiritual com social. Va dotar al bisbat amb els seus béns propis situats
al Vallespir, la Cerdanya i l’Alt Urgell.
Va morir a l’antic municipi de
Bar en caure de les bastides del nou pont i on més tard va créixer una nova
població anomenada el Pont de Bar. Contemporani de l’Abad Oliba va afavorir les
grans construccions públiques com la construcció de ponts i camins per la
millora de les comunicacions.
El Retaule consta de deu
quadres: el mil·lenni, l'expedició a Còrdova, la consagració, la canònica,
cortiuda, el pagès cec, llumeneres, seguici o enterrament, el miracle de la pluja
i el quadre final.
L’home proposa i Déu disposa. El claustre a la nit va ser un
espectacle de llum, és incommensurable veure les arcades i els capitells del
claustre il·luminats, els actors representant els diferents quadres. Una actriu
que com mestra de cerimònies obria cadascun del quadres donant l’explicació del
fets a succeir. Ens va agradar el lloc, l’escenari, la llum, el cant i saber una mica més de la nostra història
però com he començat a l’inici del paràgraf la voluntat divina mana damunt dels
homes. La nostra benaurança no va ser complerta per que primer una lleu pluja
com avís i després una desenfrenada caiguda d’aigua no ens va permetre veure
amb tranquil·litat la totalitat de la representació.
Per referencies ens mancava
veure el miracle de la pluja i ben bé que el van veure, si, però damunt de
nosaltres.
Per què lamentar-se, si se’ns
permet l’any proper hi tornarem, val la pena repetir.
Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada