L’església de Sant Miquel de Lillet
es troba en una carena molt propera al monestir de Santa Maria de Lillet.
És una de les poques esglésies circulars
existents (rotonda, s anomenà en certs escrits) i l’única del Berguedà.
L’origen és incert i es barregen
diferents hipòtesi:
Per alguns recorda el lloc que
ocupava la primitiva església- possiblement triabsidal- de Lillet consagrada
l’a. 833, essent bisbe d’Urgell Sisebut II dedicada a santa Maria, sant Pere i
sant Joan Baptista i erigida pels homes que residien al terme del castell i que
al ser construït el monestir fou dedicada a sant Miquel. Aquest suposició
sembla ser és contradiu amb la història i l’arqueologia.
Hi ha qui per contra creu que es
tracta de la capella edificada pels castlans o senyors del castell com església
particular.
També algú suposa que és una
església votiva o forària del monestir per ús del fidels.
Una inscripció moderna existent
damunt la taula de l’altar diu que fou consagrada l’a. 1000 segons ens afirma
Antoni Barnola. Josep Gudiol i Cunill diu que la primera notícia precisa és del
l’a. 1166, si aquesta data és vàlida concorda en el tipus de construcció del s.
XI o del començament del XII.
Surt esmentada en el testament de
Ponç de Lillet, castlà del castell. En la visita de l’arquebisbat de l’a. 1312
es constata només la seva existència i igualment a testaments dels anys 1344,
1356, 1397, 1411, 1492 i 1495. Tots els documents l’esmenten a continuació de
Santa Maria de Lillet. A començament del s. XX ja feia anys que no era celebrat
culte diví i estava mig en runes.
És un interessant edifici de planta
circular que es complementa a llevant amb un absis semicircular. Aquest edifici
dins el petit grup de rotondes existents és un dels més petits de mides (6'5 m
de diàmetre exterior i 4'7 m d'interior). L’església és construïda amb uns
carreus tallats a cops de martell i sense polir. Tot i que també hi ha de
grossos, abunden les mides més petites.
L'exterior és molt bonic i també ho
és la volta interior. El mur de la rotonda és coronat amb uns fins carreus
petits que alternen amb espais buits; al voltant té un fris de pedres
verticals.
La portalada oberta a migjorn està
coronada amb un arc adovellat de mig punt. Traspassada la porta cal baixar un
parell de graons per atènyer al sòl. Aquest desnivell fa semblar que l’església
sembli més baixa del que és en realitat.
La coberta és una cúpula
semiesfèrica a base de petites llombardes disposades concèntricament. La clau
de volta és un petit bloc de pedra quadrat amb una creu inscrita. L’absis és
cobert amb un quart d’esfera.
Curiosament avui l’edifici manca de
qualsevol obertura que il·lumini l’interior. A l'interior té dos petits nínxols.
Entre els anys 1932 a 1936 es van
dur a terme obres de restauració dirigides per l’arquitecte Jeroni Martorell i
patrocinada pels Amics de l’Art Vell. Al 1980 la Diputació de Barcelona va fer
restaurar la coberta
El dia de Sant Isidre es realitza
una missa al monestir amb benedicció de panets, que després es reparteixen a
tots els assistents.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada