Vet aquí que una vegada, un parell de barrets que vivien a les mateixes contrades van decidir formar un clan.
Entremig de tota aquella barrija-barreja, aquells minyons es van enamorar bojament l’un de l’altre i decidiren buscar un lloc adient per compartir les seves vides.
La vella Pebrassa, no acabava d’entendre aquella mena d’unió. Li semblava que era una mica desfasada, o qui sap... si per alguna raó la seva futura “jove” no li queia massa bé!
-Vols dir que no t’agradaria més la Llenega blanca, o la Grèvola ? Fins i tot la Cama de perdiu és una mica més ufanosa i faria més per tu! –li anava bescantant a totes hores.
-A mi no em ratllis! –replicava el fill- Faré el que em roti i prou!
-No em contestis d’aquesta manera que et fotré un bolet! –deia ella enfurismada.
-De totes aquestes que m’has dit, a mi, no n’hi ha cap que em moli! Només la Carrereta ! I no m’atabalis més!
-Sí, ja m’ho has deixat ben clar! –seguia la mare-. Deixem-ho estar! Me’n vaig a la perruqueria a ca la Pentinella , a fer-me la permanent!
-Molt bé! Jo foto el camp a casa del meu amic Pinetell, a veure si em distrec d’aquest mal rotllo!
D’altra banda, a la Corretjola , la mare de la Carrereta , tampoc no li feia massa gràcia aquell aparellament, i sovint burxava la filla amb aquestes paraules:
-Em sembla que podries aspirar a alguna cosa més que no pas aquest Pebràs. El Rovelló, per exemple, és molt més eixerit!
-El Rovelló? –deia la filla- És un cregut! No sé qui es pensa que és... A més, està tocat del bolet! No el puc veure ni amb pintura! Pots estar contenta que no m’hagi enamorat del Pixacà o del Mataparent!
Per més que tots s’hi oposaven, la parelleta van formar el seu niu d’amor, en un bosquet molt bonic que hi havia vora la font del Cep i, per celebrar-ho, van fer una gran festa a la mansió del Bolet de soca, on tothom hi era convidat. Menys el Rovelló, és clar, que a ella no li queia gens bé! Els altres formaven tota una barreja entre... Múrgoles, Reigs, Llenegues, etc... Tampoc no hi faltaven els Peus de rata, els Cama grocs, les Cuagres i tot l’inacabable reguitzell d’espècies existents!
L’enllaç de la Carrereta i el Pebràs va ser molt prolífer i, ben aviat, va néixer el seu hereu, que li van posar Rossinyol. Després arribaren la Gírgola , el Pollancró, el Moixernó i el més menut, que el van anomenar Fredolic. Per sort vivien vora la casa de la Lletraga , que els proporcionava l’aliment làctic necessari perquè creixessin forts i saludables!
Van viure sempre molt... feliços! Això sí, anant molt alerta, sobretot quan arribava la tardor, de no oblidar-se mai de la consigna: “Compte amb la trepa!”
2 d’octubre de 2011
L'amor sempre acaba imposant-se, malgrat els entrebancs. L'entrebanc més gros pel Pebràs i la Carrereta seran els boletaires que tot ho escorcollent.
ResponElimina