Després de les darreres pluges, els boscos s’han assaonat
un xic, i tímidament comencen a aparèixer els primers bolets. Primer en surten
alguns de nul valor culinari, que són els predecessors dels preuats rovellons.
La Maria ho sap prou bé, amb els quasi 70 anys a
l’esquena, tota la vida ha viscut en aquella masia aïllada a l’alt berguedà.
Després d’un estiu molt calorós, amb tempestes i pedregades, i un setembre poc plujós,
dues setmanes enrere va ploure un xic i
va començar a fermentar el terra. Ara per fi, ha plogut amb ganes, tot i
que encara caldria que ho fes més. Avui abans de clarejar ja era al bosc i
resseguia els principals indrets, aquells més humits, on comencen a aparèixer els
preuats fong. S’ha topat amb alguns pixapins, que li han demanat on podrien
trobar bolets, i els ha dit que miressin per aquells racons. Prou se’n guardarà
bé la Maria de revelar els seus llocs secrets. Només el seu fill i el nét gran
ho saben, però ells tenen molta feina i
no poden pujar gaire a buscar-ne.
Cap a les onze ha tornat
a casa amb una cistelleta. Potser
hi havien uns dos quilos, no és que sigui molta quantitat , però veien els que tornen amb la cistella buida, esta
molt satisfeta. Al Ton, el seu home mai li han agradat els bolets, per això a
la tarda els portarà al poble; el seu fill, la jove i els néts en faran una
gran festa.
Si el temps hi acompanya una mica el diumenge serà bon
dia per trobar-ne, llavors pujaran tots
a la masia, fill, jove, cunyats, cosins i amics. Tots a collir bolets, després faran la gran festa,
vaja una costellada i els bolets que “trobin” a la brasa.
A la Maria i al Ton no els deixaran que facin res, doncs no els volen donar feina, perquè són grans, però ella
al matí ja haurà anat a seguir els seus raconets i tindrà els rovellons a punt,
perquè, segons ella, a l’hora que
pujaran aquells galifardeus, segur,
segur, que amb la munió de
boletaires que regiren el bosc els caps
de setmana, pocs en trobaran. També vol assegurar-se que ningú li
descobreixi els seus amagatalls.
-2 d’octubre de 2012-
Caram, quins rovellons...Fan molta patxoca, però a mi m'agraden més les llenegues, els rossinyols, els ous de reig...
ResponEliminaEm fa gràcia que el secret més ben guardat dels boletaires, és el lloc on ha aconseguit aquests petits tresors culinaris i són uns mestres en l'art de despistar...
A veure si se'n fan després de les darreres pluges.
Petonets.
Comencen a sortir-ne alguns de rovellons, i també alguns rossinyols i fredolics. Les llanegues sembla que es fan esperar.De fet els boletaires no volen revelar pas els seus racons privilegiats, tot hi que hi ha sempre algun que els descobreix.
EliminaUna abraçada
jo vull saber on és troben aquests rovellons.
ResponEliminaEm sembla Gemma que ho tens dificil, perquè jo tampoc se on els han trobat.
EliminaPetons