APOCALIPSI

Treballar amb música

Personatge tancat a un lloc. No sap on està, ni que hi fa. Seguir el ritme de la música.

 

On sóc? Que m’ha passat? On és aquest lloc?. Aquestes parets tan grosses i fredes, com d’acer! Tot és mig fosc; on és l’altre gent? Crec que érem més gent aquí? Ara estic sol, em sento el cap pesant, gairebé no puc caminar.

Quin lloc! No hi ha finestres ni obertures. No veig res. Els ulls es van acostumant a aquesta fosca, allà en aquell  racó, descobreixo una porta grossa, pesada. – he de mirar que hi ha al darrera aquella porta. Ja costa, ja d’obrir!  poc a poc va cedint;  també és fosc;  però hi ha una escletxa de llum molt fina, és aquella altra porta una mica entreoberta per on entra una mica de claror. Veig cossos al terra, potser desmaiats...estaran morts? He d’intentar obrir l’altra porta! Camino amb dificultat, un altre esforç, arribo a la porta. Costa molt d’obrir però finalment es va obrint lentament. Una claror boirosa m’omple els ulls de terra, no es veu clar res. Que és això? Boira ... Fum?...pols? em costa de respirar!.

Ara començo a recordar, aquells avisos ...les bombes...les sirenes. Tot una munió de gent baixant cap al refugi. Ara entenc els morts, els que no van poder passar l’altra porta.

A través d’una espessa broma, començo a veure cases mig enderrocades, alguna fumeja...escolto un gemec que m’arriba dels cossos del terra. M’hi apropo i veig un mig ferit, que es va despertant,

 -Que ha passat em pregunta, mentre va alçant-se lentament.
 –No recordo gairebé res...  la guerra,  les bombes....aquesta falta de memòria. Hauran llençat algun gas  mortífer?.

Els dos homes ajudant-se l’un a l’altre, intenten sortit a fora per veure que ha passat. Però aquella boira i la forta pudor a gas, fa que tornin enrere i es dirigeixin cap a la primera porta, que per precaució tornen a tancar. Llavors obren un generador... hi ha llum i veuen el refugi equipat per passar-hi un llarg temps. També veuen que hi ha aliments i aigua.

Estem salvats! -criden – almenys per un quan temps.

Realment estem salvats? Em pregunto. Tenim uns dies de marge per sobreviure... però llavors... llavors haurem de tornar a intentar sortir i veure que ha passat allà fora. Si s’ha acabat aquesta odiosa guerra; si ha quedat alguna cosa dreta, i veure  si hi ha més gent en les nostres circumstàncies; o bé , som els únics sobrevivents d’aquesta part del planeta.

 

(Dissabte, 28 de març de 2009)