UNA EMIGRANT

 

Dilluns

Soc de fora. Fa tres mesos que soc a Catalunya. Em costa adaptar-me perquè la meva cultura es molt diferent de la d’ací. El que mes m’amoïna es l’obsessió que tenen aquesta gent pel fet que ens tapem el cap. Creuen que es una exigència religiosa i d’això no en te res.  Es un costum i ja està,  i jo m’hi trobo bé amb el mocador al cap.

 A mi ningú m’ha dit que el tinc que portar però es cert que tinc amigues que el porten una mica per força i no se’l treuen per por del que els hi poden dir.

  A banda d’això he observat que les noies ací tenen mes llibertat que nosaltres, surten i no demanen permís al pare, a la meva cultura això es impensable. Jo tinc llibertat a dins a casa però el cap es el pare i això es sagrat.

 Demà començo a trobar-me amb una noia per fer conversa de català, penso presentar-me davant d’ ella amb el millor mocador que tinc i procuraré que no  em surti ni un sol cabell, i a veure si em fa algun comentari..

 

Dimarts

Arribo de la conversa de català. Estic cansada de córrer tot el dia. El primer que he fet al arribar a casa ha estat treure’m el mocador, uf, quina calor!!. La Montse porta un cabell curtet que la fa molt bufona, per un moment m’he sentit gelosa de no portar el meu cabell a l’aire, perquè el tinc molt bonic, però la tradició es la tradició.......

   No m’ha fet cap comentari del mocador, de fet ni se’l ha mirat, gairebé m’ha sabut greu. S’ha alegrat molt que jo xampurregi tant bé el català i m’ha dit que m’agraeix molt l’esforç per aprendre. Hem acabat traduint algunes paraules a la meva llengua i he observat que n’ha pres nota. Em cau bé aquesta noia

 

Dijous

 Nova xerrada amb la Montse, m’agrada: es franca i neta, hem parlat de les seves costums. Avui es 23 de Juny, celebren St. Joan, que no es res mes que el solstici de l’estiu, però ells hi posen una nota religiosa al posar-hi el nom d’un Sant. No deixa de ser bonic lo del foc i el ballar al voltant,però no deixa de ser una reminiscència d’antics rituals, i això  molta gent ni ho sap. Parlar amb la Montse em fascina perquè està demostrant un gran respecte per mi i la meva cultura i a la vegada satisfà la meva curiositat.

 

Dissabte

 No tocava xerrada de català però ens hem trobat amb la Montse i hem anat a prendre un cafè amb uns amics seus. Parlaven amb una franquesa entre ells que m’ha sorprès molt,  tant parlaven els nois com les noies i no sé... trobo que les noies no fan valdre la seva feminitat, però per altra banda respiren d’una llibertat que he de reconèixer que les noies del meu entorn no tenim. Però es millor? ..................

 He parlat amb el pare i ell em diu que obri els ulls i que procuri entendre la cultura d’aquesta gent, que en unes coses potser es millor que la nostra però en altres no, per exemple nosaltres cultivem una espiritualitat que ells han abandonat, però diu que per exemple cal reconèixer que les dones han estat molt valentes i han lluitat pels seus drets. M’ha dit: no facis bandera del mocador, si els vols dur el dus però que no sigui una barrera entre ells i tu. I m’ha dit que convidi a la Montse a casa a fer un té i si vull als seus amics. M’he l’he quedat mirant amb uns ulls ben oberts i m’ha dit: Es bo conèixer gent diferent. Gaudeix-ne.

    T’estimo pare!