Indigents 13. UNA MASIA PROVEÏDORA

Grup voluntari d'escriptura. Casal de Berga.
Paraules obligades:  carta, escriptori, ametlla, persiana, rei


El Nando i el Panotxa, famolencs i defallits estan davant de la porta de roure de la masia il·luminada per la llum de la lluna plena.

- Està en molt bon estat per estar abandonada -
- No Panotxa, no està abandonada. -

El Nando busca pel voltant fins trobar una grossa pedra que fa de banc.
- Ajuda'm Panotxa, la clau està a sota.. -
Troben un joc de claus a sota de la pedra.
- Osti Nando!, com ho sabies que estaven aquí a sota? -
- Conec als amos, tinc permís per entrar sempre que ho necessiti.
- Ah si? I que . . .?
Davant el mutisme del Nando el Panotxa calla; sap que al seu company de desgràcia no li agrada que li facin preguntes sobre el seu passat;  passat que el Panotxa ja sap que va ser d'opulència.  Sap el Panotxa que mai tornarà a trobar una persona com el Nando, persona honesta que suporti la seva miserable presència,.  No el vol perdre, doncs a la seva manera egoista, l'aprecia. 

El Nando, cult i intel.ligent  veu més enllà de l'aparença miserable del Panotxa. Hi veu un home ignorant i noble, desconfiat per les moltes garrotades que ha rebut, fidel fins a lliurar la pròpia vida per l'amic amb qui l'atzar ha ajuntat.

Entren dins la foscor de la masia, el Panotxa agafat de la jaqueta espararracada del Nando per no caure, el Nando camina segur. Entren a la gran cuina i el Nando busca i palpa fins a trobar una gran llàntia d'oli i l'encén. La claror de la llàntia és suficient  per il.luminar la cuina i mostrar un rebost ben proveït. 
- Osti Nando, però si està de puta mare !!! -
- No toquis res Panotxa  omple el sarró amb el menjar que vulguis sense desordenar res. -
- Dormirem al llit? -
- No, dormirem al paller - 
Ja al paller es posen a menjar: pa sec ben sucat amb tomàquet i oli, embotit, ametlles i una mica de vi. Per a ells és un menjar de reis.
Al paller  hi ha mobles vells i estris diversos a més d'un munt de palla. Dormen al paller i dormen molt be, la palla és neta i seca.  És el millor abrig que mai han tingut.

A l'endemà els desperta els raigs de sol que es filtren per les lamel·les d'una persiana trencada.
La claror il.lumina un vell escriptori. Al damunt i ben visible hi ha un sobre amb un nom escrit amb lletres grosses: per FERRAN SISQUELLA (Nando). El Panotxa és el primer en veure'l
- Osti Nando, mira, una carta!. Què deu posar ? - (el Panotxa no sap llegir)
- És per a mi Panotxa.- El Nando la agafa i se la guarda a la butxaca.

Han estat tres dies dormin a la masia.  La carta continua a la butxaca sense obrir-se. El Panotxa es mor de ganes de saber que hi diu.?
- No llegeixes la carta Nando? -
- Ara no és el moment, ara no és el moment -
El Panotxa es queda pensarós, es mor de curiositat, però, no vol molestar al seu amic. Amb el temps que fa que van junts ha après una cosa molt important: en una amistat de veritat,  no es poden forçar les explicacions. En una amistat de veritat s'ha de ser respectuós amb els silencis i acceptar les confidències  espontànies.

El Panotxa està content, va xiulant i saltironant darrera del seu estimat amic. Tots dos inicien altre cop el camí de sempre. El camí que va cap enlloc.
.