L’home condueix el cotxe. Vigila aspectant a dreta i esquerra. Va tancat dins l’habitacle com si fos part de la cuirassa negra d’un vil insecte. El semàfor li cluca l’ull, amb l’amenaça d’un perill imminent. I ara entra en el cau soterrani, a entaforar el vehicle entre les ratlles marcades a terra i on hi ha escrit el número que li han assignat i no precisament el de la matrícula sinó un de diferent.Tot un món muntat amb números. Els números de telèfon, de matricula, el del carrer, el de la documentació, tot són números. I qui és, que li demana el nom. Té un nom no és un número.
Ara corra com una formiga entremig altres formigues que fan via seguint el mateix camí. La fàbrica un cúmul de números que fan un treball determinat.
El 679 aquets és el seu número per fitxar a l’entrada.
Un número que passat a un ordinador numerari comportarà que a una compte numerada al cap del mes ( 30 dies) un número de diners segons el número d’hores fetes.
Un, dos, fins a cinc-cents pollets per una remesa per 50 petites caixes. Un, dos, cinc, vint, fins a 30 dies, altre número, i aquestes gàbies tindran 500 nous habitants. I els anteriors, i els altres anteriors, fins un nombre incomptable hauran desaparegut dins les avides boques de altres números humans.
I jo qui sóc?- Es pregunta l’home.
Un número més en un número indeterminat i numerat dins altres números. No és això té un nom, un cognom i és una persona, una persona amb les seves idees, compartides tal vegada per altres individus, la seva vitalitat i les seves necessitats de tot ordre.
No és una realitat digital, és una realitat humana i personal.
Berga, 29 octubre 2011
veig que heu arrivat primer a eliminar el comentari cutre abans que jo ho fes.
ResponEliminaaquests dies tinc la inspiració en dic sec, doncs passo l'ordinador a una amiga meva i tinc feina a netejar el disc dur de coses i a reordenar fitxers que tinc des de fa 7 anys. Em compro un PC portàtil que no pesi tant. Salut!