Treball després de escoltar la música de l’àlbum Els Trobadors “Et Ades serà l’alba” interpretada per M. Dolors Lafitte MasjoanLa comtessa de Mataplana puja lentament l’escala que condueix a les seves cambres privades. Ensota a la sala principal hi ha amortalla’t, damunt el cadafal, el cos del seu espòs Ponç.
Ermessenda en la seva habitació rep a la dama de confiança que l’ajuda a despullar-se i vestir-se amb la túnica de dormir. Fent una genuflexió la dama es retira silenciosament.
Sola, aleshores mira el llit buit i el seu cor s’omple de tristor. Lentament, abatuda i amb el cap cot, camina fins el tamboret. S’asseu en aquest lloc on moltes vegades medita i mecànicament, sense voler, avança el braç fins a tocar la fusta de la mandola, companya de tardes solitàries.
Lentament polsa les cordes i les notes l’inspiren una vella tonada que brolla suament de la seva gola i amb la veu segueix el ritme monòton de la música.
Un plany surt amb inalterable musicalitat, és un plany per la mort del seu home i al mateix temps per l’abandó de l’amant. El Guillem ha foragitat enrabiat al saber l’arribada del comte. Aleshores, encara no sabien la noticia que tornava mort.
Pot ser que si l’hi envies un emissari per demanar-li que acudeixi al seu costat. Però no, ara no, primer soterrar com correspon el company comtal i després si convé enviarà a buscar a l’amant.
Sap que si les seves paraules, tantes vegades repetides, eren certes tornarà al seu costat amb el cor alegre, disposats a gaudir de mil i un jocs d’intel•ligent cortesia i de l’amor cortès.
Berga, 1 octubre 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada