El bosc estava fresc, ufanós des de les darreres pluges, per aixó aquest matí quan he sortit per fer la caminada de cada dia, m'he endisat per aquell corriol del bosc, que feia temps que no hi passava, de sobte, he sentit un crac...crac... sota els meus peus, m'he ajupit i he vist una llanega trepitjada, i tot seguit, oh! meravella! tota una renglera de llanegues negres, brillants, llefiscoses. Jo que en ma vida havia trobat cap bolet! ja em tens carregant la motxila, que es l'ùnic atuell que portava. A casa no s'ho creuran, quan les vegin, sempre diuen que sóc un inútil per aixó dels bolets.Però avui per dinar... LLANEGUES A LA BRASA!!!
Anna, quina enveja...fa la tira de temps que no vaig a buscar bolets i les llenegues m'agraden tant! Ara que gaudeixo més buscant-los que menjant-ne.
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Llàstima que aquest any no se n'han fet gaires. Haurem d'esperar que l'any vinent se'n facin més i poguem anar un dia a buscar-ne.
ResponEliminaUna abraçada
doncs a mi, com no posin els bolets al bosc dins un cistellet amb un llaç de color rosa, ho tinc clar.
ResponElimina