VENDRE UN NÚVOL A L'ANNA

 

(Intentar vendre un núvol a la profe... )

 

Mira que m’ha costat, però avui per fi l’he trobat. Vine a veure’l. Si surts a fora ara mateix el veuràs. Mentre li deia això a l’Anna, ja l’estava empenyent cap a la terrassa del darrera. Aquesta em seguia escèptica .

Veus, es aquell d’allà, -li deia mentre senyalava cap amunt-aquell núvol petitó   blanc i gris, que està al costat d’aquells més grossos, és esponjós i suau, talment sembla de cotó-fluix.  Diu molt per tu; és  el núvol més apropiat pel teu tarannà . Fa dies que el buscava, el buscava expressament per tu. No vegis com hi lluiria al teu jardí, movent-se pel damunt de la  casa, rodolant amunt i avall. De tan en tant deixant anar alguna ruixada,  t’estalviaria de regar la gespa i les flors, sempre tindrien el color fresc i brillant.

És tan bufó, tots el veïns et tindrien enveja, no tothom en pot tenir un d’aquests núvols. A l’estiu, quan la calor fos xafogosa et faria ombra a la terrassa i no et faria falta cap altre para-sol  .

Tot plegat, només et costaria 1000 €. Regalat, si coptes les grans utilitats que té i com fardaries amb ell.

Que me’n dius? Signem el contracte.

07/05/2016/