Aquesta
vegada visitàvem el lloc de Correà i la seva església sota l’advocació de Sant
Martí.
Correà
és un veïnat disseminat (30 h. 2009) compartit entre municipis de l’Espunyola i
de Montmajor. Formà un municipi al segle XIX juntament amb la parròquia de
Comesposades, agregada posteriorment a Montmajor. L’església es troba a la
dreta de la riera de l’Hospital.
En
la recerca etimològica el diccionari Alcover-Moll ens facilita aquesta
definició.: el nom d'aquest poble apareix llatinitzat en les formes Correzano
(any 974) i Currizano (any 839), que indiquen un origen llatí Curredianum o Curretianum, derivat dels noms propis etruscs Curredius o Curretius (cf. Aebischer Topon. 84).
Sant
Martí fou, possiblement, l’església de l’antic castell de Correà, castell o
torre de defensa dins la històrica Vall del Lord, al comtat d’Urgell, depenent
eclesiàsticament del bisbat d’Urgell. Abans
de l'any 1000 ja existia la primera església que era d'estil preromànic i al
segle XII s'hi va construir un temple romànic.
L’església
surt esmentada en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu
d’Urgell. Document datat el 839 però falsificat al final del segle X al
començament de l’XI. Aleshores, s’inclou dins la Vall de Lord en el seu límit
amb el comtat de Berga.
La
parròquia apareix també en un document, possiblement també falsificat, el segle
XI, on es detallen el censos que percebia Santa Maria de la Seu d’Urgell.
L’any
1110 Guillem Guitart de Caboet hi feu deixes testamentaries. Mantingué sempre
el caràcter parroquial, categoria confirmada en la visita de l’any 1312 al
deganat de la Vall de Lord.
L’any
1314 el vescomte de Cardona va incorporar Correà a la seva jurisdicció. El 1375
el rei Pere III el Cerimoniós erigeix el Comtat de Cardona i esmenta les
localitats que en formen part, entre elles hi figura Correà. Al segle XVII
Correà passà a formar part de la jurisdicció de la Batllia de Cardona.
Al
segle XVIII la senyoria de Correà estava administrada per Margarit Gible,
marquès d'Aguilar i comprenia les possessions de l'Hospital i altres cases de
la zona baixa de Correà. Altres territoris de la senyoria de Correà a aquesta
època eren les cases i els llocs de la Boixadera dels Bancs, Valielles,
Catllarí i altres llocs fóra del municipi de Montmajor.
L'església
actual de Sant Martí de Correà és una construcció del segle XVII d'estil
clàssic rural. Es va iniciar a construir l'any 1693 pel mestre d'obres Miquel
Garriga i Giralt.
Per
la banda de fora té la pedra regular i la nau està coberta per una teulada de
doble vessant i té la rectoria adossada a la banda de migjorn. La seva
orientació és de ponent a llevant i la porta principal està a la banda
occidental, igual que les esglésies medievals perquè quan la van reconstruir a
aquesta època van aprofitar part dels murs medievals. L'edifici conserva però,
algunes decoracions vestigis de la primera construcció romànica. El mur de
migjorn de l'església actual correspon al mur de tramuntana de l'església
romànica primera, encara és visible algun fragment d'aquest mur, sobre un
parament ben escairat i un fris suportat per mènsules.
La
coberta de la nau única del temple té una volta de canó que està flanquejada
per capelles laterals que tenen diversos altars barrocs.
El
campanar és de planta en forma quadrada i està adossat a la banda septentrional
del temple i segueix l'estructura d’altres campanars construïts a la comarca
durant el segle XVII: té quatre obertures d'arc de mig punt per a posar-hi les
campanes i està rematat a la seva part superior per una barana de pedra.
La porta
principal té una llinda horitzontal i a sobre seu hi ha un ull de bou.
El
retaule de Sant Martí presideix l'altar major. L’any 1717 es comença a
realitzar i el 1736 en Miquel Pernau el va començar a daurar. Es creu que molts
dels retaules de l'església foren fets per l'escultor Segimon Pujol de
Folgueroles.
A
la capella lateral esquerra hi ha el retaule de la Mare de Déu del Roser (1729,
daurat per Miquel Pernau). Els altres altars de Sant Miquel de Correà són
d'estil neoclàssic: el de Sant Antoni de Pàdua (segle XVIII), el del Sant Crist
(segle XVIII), que està molt malmès i el de Sant Isidre (segle XVIII), que té
elements de marbre esculpit.
Entre
la Guerra del Francès i la Segona Guerra Carlina es va fer el manteniment de
les parets del cementiri vell i s'hi van fer petites millores. El 1853 es va
construir l'armari de la sagristia.
La
imatge de la Mare de Déu dels Torrents (segle XIII) que procedia del Santuari
dels Torrents es va instal·lar a l'altar major de Sant Martí de Correà.
Al
Museu Diocesà i Comarcal de Solsona s'hi conserva un fragment d'una taula
policromada renaixentista de Sant Adjutori.
En
l’actualitat és una parròquia del bisbat de Solsona. El temple està catalogat
com Patrimoni Immoble, en la tipologia d’edifici religiós.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada