Visitàvem
el petit poble de Fígols conegut per les seves mines i la seva església sota
l’advocació de Sant Cecília.
El
poble de Fígols Vell (1.154 m d’altitud i 42 h el 2006), erròniament anomenat
també Fígols de les Mines, és de cases disperses i gairebé no se'l pot
considerar un nucli. S'estén per una plataforma situada entre els cingles de
Vallcebre i els cingles de la Garganta, per damunt de la vall del Llobregat.
L’església
de Santa Cecília de Fígols, al comtat del Berguedà, pertany a la jurisdicció
eclesiàstica del bisbat d’Urgell i fou construïda dins l’antic terme del
castell de Fígols.
El
castell de Fígols apareix esmentat per primera vegada en la documentació el
segle XI, entre els anys 1068 i 1095, Pere Ramon, fill de Beatriu, jurà
fidelitat al comte Guillem de Cerdanya pel castells de Peguera, Fígols,
Vallmanya i la casa i Fortalesa de Berga.
La
primera notícia de l’església és, però, anterior, per tal com és referenciada
en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell.
Document dels final del segle X o començament del XI, també en el document
datat l’any 839, però falsificat el segle XI on es detallen els censos que
rebia Santa Maria de la seu d’Urgell.
La
nova església de Santa Cecília fou consagrada l’any 1134; l’acta de
consagració, ja amb la fórmula moderna, explica que l’església fou consagrada
pel bisbe Pere Berenguer d’Urgell, el qual, després d’invocar els Evangelis i
els llibres sants, col·locà en l’altar les relíquies de Santa Cecília, Sant
Pelai, Sant Marçal i altres sants.
L’any
1224 l’abadessa de Santa Maria de Valldaura féu donació a Pere de Berga d’un
mas de la parròquia de Santa Cecília de Fígols. El caràcter parroquial de
l’església quedà confirmat en la visita efectuada al deganat de Berga l’any
1312.
Al
segle XVIII conservava aquest caràcter i tenia com a sufragànies les esglésies
de Sant Mateu de Fumanya i Sant Miquel de Peguera.
L’edifici
de Santa Cecília conserva pocs elements de la seva estructura romànica. Fou
modificat sensiblement els segles XVII i XVIII, l’església original s’endevina
sota les grans reformes efectuades. Devia ésser una església d’una sola nau
rectangular a la qual s’afegí, a banda i banda, diferents capelles, així com la
rectoria i un porxo a l’entrada.
Són
visibles encara el mur romànic de tramuntana així com les parts inferiors del
campanar. És visible també el mur de romànic de llevant i de tramuntana a
l’exterior i tot el campanar de planta quadrada, la part més interesant del
conjunt.
Tant
la nau com el mateix campanar foren sobrealçats i malgrat les substancial modificacions
hom imagina una interessant església d’una sola nau rectangular, sense absis,
coberta probablement amb volta de canó i amb la porta a migdia.
El
campanar de planta quadrada té encara visibles les obertures als dos nivells,
formades per arcs de mig punt adovellats a totes les cares, però que avui es
conserven tapats completament.
La
primera església fou ampliada per sector de ponent i unida a la rectoria, construïda en part sobre la
nova coberta de l’església. Al mur de llevant, al presbiteri, és visible encara
una finestra de doble esqueixada, coberta amb un arc monolític tapada a
l’interior pel retaule barroc.
Els
murs romànics presenten un aparell senzill, fet amb blocs de pedra força
irregulars, col·locats en filades paral·leles i a trencajunts.
L’església
de Santa Cecília podria ésser una construcció del segle XI, probablement
ampliada el segle XII amb la construcció d’una nova volta i l’elegant campanar.
En
una de les reformes fou trobada a l’altar major una lipsanoteca en forma
d’urna. Actualment s’ignora on va anar a parar.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada