Paraules
del grup: callar, lleig, margarita, vermell, plàstic, balma i fuster.
Havia sortit a fer un tomb per
indrets propers, tot i ser un dia de treball, avui feia festa; com l’home era fuster, el dia del seu patró
mai havia treballat. Encara que el matí havia començat lleig, després havia sortit
el sol i aquest, ara ja començava a escalfar, com li molestava es va treure les
ulleres fosques, eren de plàstic senzill, però eren molt útils en moments
donats i a més eren lleugeres.
Travessava uns prats verds,
coberts de margarites, “si hagés portat la meva néta ja n’estaria collint un pomell,”
–pensava- mentre ja s’imaginava la
petitona amb les flors a les mans. Va continuar caminant allunyant-se un xic de
la zona, després de travessar el bosc es va enfilar per una costa rocosa. De sobté
es va trobar davant d’una balma, on al fons s’endinsava una petita cova. Endut
per la curiositat es va endinsar per la petita obertura, després de caminar uns
metres, ja no és veia res, tot era foscor. Abans de tenir temps de treure el
mòbil perquè fes de llanterna, va veure una llum vermella que l’enlluernava. És va espantar una mica. Deu haver-hi algú, -pensava- llavors va cridar,
¾
Ei! Gent! Què hi ha algú per aquí?¾ A callar! –és va sentir una veu baixeta- què ens espantareu els rat-penats.
He, he, a tot arreu et trobes ecologistes...Un bon relat Anna.
ResponEliminaPetonets.
Ho hi tant M. Roser, fins hi tot amagats en una balma espiant els ratpenats... ha, i no els portis la contrària.
ResponEliminaPetonets remullats.