L’Anna, la nostra profe, va anar
cap a les estanteries i d’un prestatge en va treure un escambell petit, una
mica més petit dels escambells que estava acostumada a veure, molt bufó, com si
fos d’un nen petit. Bé, avui dia és més conegut com a tamboret, però per la gent de la nostra època sempre serà un escambell.
El
va mostrar als alumnes que hi havia al
voltant d’una llarga taula amb parsimònia. La forma del tamboret és rectangular i amb quatre potes, la fusta sembla de pi. Les vires de l’artilugi llueixen amb vetes
de tonalitats diferents sota una capa d’esmalt brillant que protegeix la fusta
i el moble. Els angles rectes, les potes , els travessers, el rectangle de
sobre, mostren uns contorns harmoniosos, que “la profe” ensenya amb orgull, mentre el sosté enlaire
amb les seves mans fines i suaus . Un somriure maliciós es dibuixa a la seva
cara que intenta dissimular...
Ara, amb un acte, gairebé
solemne, el posa suaument damunt de la taula i ens etziba a tots els del voltant... Bé, doncs ara... a escriure
sobre l’escambell.
30/04/2016/
I l'Anna que és una bona alumna ho ha fet molt bé...
ResponEliminaSaps que fa molt de temps que no he sentit la paraula escambell? Segur que molta gent no sap ni el què és!
Jo també això d'escambell em va sobtar, tot hi per aquí a vegades encara es diu, però no es massa corrent. Abans tan populars que eren els escambells.
EliminaUna abraçada M. Roser