Ahir dissabte 19 de març, Berga
acomiadava mossèn Ballarín, la ciutat ,la comarca i tot el catalanisme estan de
dol. El mossèn que havia estat capellà
custodi de Queralt i ara vivia entre
Berga i Gósol d’on era vicari.
Berga des de bon mati no va parar
de ploure. Una fina pluja remullava, com si la mare de Déu de Queralt hagués
començat a plorar acompanyant el dol i els sentiments de les persones que
l’estimaven i s’havien reunit per donar-li
l’últim adéu.
Mossèn Ballarín, un capellà
nascut a ciutat, però home de poble. L’home savi i bo, que acollia a tothom a la seva
casa, sempre oberta. Sabia escoltar la gent i donar consells si els
necessitaven. Era conegut pels seus llibres i articles en diverses publicacions,
i també per sortir a la televisió. Arran
de “ Mossèn Tronxo” que li va donar gran renom, havia escrit molts altres llibres, alguns dedicats a Queralt i altres a temes
diversos. Home intel·ligent , gran
conversador, d’una gran cultura i
senzillesa a la vegada . Conegut pels seu savis consells i per l’amor a la terra. El seu catalanisme i les
reivindicacions per un país lliure i els seus escrits amb ironia i humor.
La ciutat es va emplenar de
polítics, periodistes, escriptors, jerarquia eclesiàstica des de dalt fins a
baix. Persones de la comarca i vingudes
d’arreu de Catalunya, amics que havia fet i escampat en el curs de la seva
llarga vida. També val a dir-ho d’algunes televisions i de curiosos que si van acostar. Dues hores
abans la hi havia persones dins el temple.
A les quatre de la tarda
l’església d e Sant Pere estava plena de gom a gom. Va començar un funeral
d’estat , presidit pel president de la Generalitat, el vicepresident ,
l’alcaldessa de Berga conseller, polítics , expresidents de la Generalitat i
també d’espots. Junt amb la família i amics. Bisbes i capellans companys
seus, van oficiar la cerimònia religiosa
, el bisbe oficiant va cedir al rector de Gósol l’honor de fer la homilia i finalment al acabar i va haver
alguns parlaments. Poques vegades Berga
havia estat escenari d’una concentració de tan gran pes institucional, mesura
de la talla de la persona que era acomiadada.
Després de Berga, a Gósol ja
l’esperàvem per retre-li l’últim adéu. El poble que el va acollir al deixar
Queralt i on va passar les últims anys de la seva
vida. El cor parroquial va cantar un poema musicat d’en Ballarín, abans de ser
enterrat allà al cementiri del poble on ell mateix havia escollit pel descans final.
La pluja seguia acompanyant el
seguiment, el fèretre. Les campanes de Gósol van tocar a morts.Acabem amb la tornada del poema que ell havia fet i ahir li van cantar em l’acomiadament.
En els
prats i fondalades de ma terra,
Tot
ombreja en la claror
Tot és
joia lluminosa a l’alta serra
Fins le
fred i fa escalfor.
20/03/2016/
Anna, no puc pas afegir-hi res més n'has fet un retrat ben acurat de mossèn Ballarín...Es molt bonic això que dius, que plovia perquè la Mare de Déu de Queralt, plorava...Que en pau descansi , que s'ho tenia prou merescut.
ResponEliminaPetonets, Anna.
Era una persona molt estimada per tothom i molt coneguda i ha fet molt per nostre país. Hi ha tingut una llarga vida.
EliminaUna abraçada M. Roser.