Continuàvem
el nostre seguiment d’esglésies de les terres on s’enllacen el Solsonès i el
Berguedà. Feia poca estona havíem deixat
enrere l’ermita de la Torreta, i també l’església de Sant Martí de Pegueroles;
una en terra berguedana i l’altra en terra solsonenca; i érem a prop de la Vall
d’Ora, també del Solsonès, aleshores visitàvem l’església de Sant Feliu de Lluelles.
En la recerca de dades ens adonen que pertany al Berguedà i més concretament al
municipi del Montmajor. Sembla tanmateix com si fossin els dits de les mans que
s’entrecreuen.
Lluelles
(46 h. 2009) és un nucli de població de cases disseminades de Montmajor, situat a l’oest del
terme, entre les parròquies de Tentellatge i de Pegueroles, pertanyents al
Solsonès.
La
consulta al diccionari Alcover-Moll és dóna aquesta definició.: plural de lluella
(=llosella).
Els
sants patrons de l'església de Lluelles són Sant Pere i Sant Feliu.
Les
primeres notícies documentals de l'església de Sant Feliu de Lluelles són del
segle XI. Hi ha un document que afirma que l'any 1043 Gersèn i el seu fill van
vendre a Arnau i la seva muller la torre del Quer, al terme de Navès, a la Vall
de Lord i que un dels límits d'aquesta propietat era l'església de Sancto
Felice. Posteriorment, aquesta torre i la seva propietat fou cedida per
Arnal Dalmau i la seva muller a l'església i canònica de Santa Maria de la Seu
d'Urgell i Sant Feliu de Lluelles també era esmentada com a límit.
L'església
fou parroquial a l'època medieval i aquesta categoria quedà confirmada per la
visita feta al Deganat de la Vall de Lord l'any 1312. Al segle XVIII encara ho
era i tenia les esglésies sufragànies de Sant Martí de Tentellatge i de Santa
Maria de Preixana.
A
finals del segle XVII es va bastir l'actual edifici per a substituir l'església
romànica i es va vincular a Tentellatge. El nou cementiri de Sant Feliu de Lluelles es
va construir el 1898. L’antic cementiri està al nord del conjunt d’edificis.
Altres
notícies històriques diuen que el rector de Sant Feliu de Lluelles, Mn. Marc
Rovira, va ser testimoni de la fortificació del massís de Busa durant la Guerra
del Francès i va recollir els moviments del general Lacy a la zona en el llibre
Breu notícia de las cosas més notables que han passat, especialment des del
any 1790 en avant, del que se'n conserva feta pel Mn. Joan Serra i Vilaró a
l'Arxiu Comarcal de Solsona.
El
temple de Sant Feliu de Lluelles està fet en una sola nau rectangular que
incorpora un presbiteri quadrat i que té la porta en el mur occidental. El seu estil és el característic del
barroc rural i té un campanar quadrat al seu migdia, proper al presbiteri i
dues obertures d'arc de mig punt i balustrada.
Les
parets interiors del temple estan arrebossades i hi ha capelles petites al
lateral de la nau. La porta és amb una llinda que té una motllura semicircular
al centre en forma de petxina que té la inscripció any 1773. Hi ha un
ull de bou circular sobre la porta. A l'església hi ha un retaule neoclàssic
que té imatges dels dos patrons.
A
prop del temple hi ha les restes del què és, segurament, una primitiva església
romànica.
L'església
actual forma part d'un mateix conjunt amb el mas de Sant Feliu (la rectoria) i
el mas de Can Batlle. La rectoria és un senzill edifici que té la planta
rectangular i una façana tancada per un baluard i que conserva tres llindes amb
inscripcions que fan referència a tres rectors del segle XVIII, amb data de
1717, 1720 i 1796.
El
temple està classificat com patrimoni immoble, de tipus edifici i té un ús
religiós i titularitat privada. L’església de Sant Feliu de LLuelles està
classificada en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada