(Text sense cap ... i )
Una vella barca ancorada a la platja, sola, envoltada de sorra. Les onades van passant sobre d'ella, hora rere hora, setmana rere setmana, mes sobre mes... des fa molt, molt temps... molts anys.
La fusta gastada s'esquerda a trossos, el ferro s'ha rovellat . Uns nens que jugaven a la sorra, a voltes s'amagaven al seu fons ; altres vegades era algun sense sostre que s'emparava en ella, buscant resguard del vent fort que bufava.
El temps no passa en va, ja només en queden engrunes d'aquella que abans era una bella barca de pescadors, que algunes persones gallejaven amb ella.
Quan temps durarà? Se l'emportarà el mar? Serà algun jorn, quan la força de les onades desfermades per un gran temporal de llevant, la desballestarà del tot o se l'emportarà per sempre a les seves goles profundes.
20/03/2011/
Un text molt bonic Anna, és clar que la i no es pas una lletra imprescindible!
ResponEliminaPetonets.
Gràcies M. Roser, però encara que no ho sembla és difícil que no se'n coli cap .
EliminaPetonets per tu també