QUAN TENIEM QUINZE ANYS

Vaig fer un bot aixecant-me i posant-me a ballar, quan a la ràdio va començar a sonar aquella cançó, m’entusiasmava, la cantava seguint el ritme,

 

“Quince años tiene mi amor,

Dulce i tierna como una flor,

Cuando el sol se esconde

eres la estrella que da luz,

Quiero repetirte que no hay nadie como tu...”

 D’això fa una pila d’anys, érem al començament dels anys seixanta, del segle passat, i es que aquella cançó “Quince años tiene mi amor” del “Duo Dinámico,” em tenia fascinada. Llavors jo també tenia quinze o setze anys, estàvem en plena adolescència.

 Érem tres amigues que sempre solíem sortir juntes ,  bé, una es va desmarcar aviat de nosaltres. Des dels catorze anys que sortia amb un noi i als quinze ja anàvem en “serio” segons ella.

La Carme i jo érem fans del Duo Dinámico i havíem aprés totes les seves cançons i els imitàvem, amb una vella guitarra del seu germà, ella sabia fer uns acords, per acompanyar. Cantàvem les cançons dinàmiques que ens sabíem de memòria: “Quinze años tiene mi amor,” “Quisiera ser,” “Perdòname,” “Surrender,” “Las hojas verdes,”  “Mari Carmen,” “Oh Carol...” i moltes altres. A les reunions familiars, d’amigues o de la Parròquia, participàvem cantant  i imitant al famós duo. Ens vestíem iguals, com ells i ens ho passàvem la mar de bé, fins i tot ens aplaudien força.

En aquelles reunions i festes,  aviat va deixar de venir la Teresa, la amiga de la infantesa, la que tenia “novio” formal i ens deia que allò que fèiem eren bajanades de criatura, que ella si que vivia la vida de veritat, que ho passava molt bé amb el seu xicot i era molt feliç, nosaltres ens alegràvem per ella , però no li teníem enveja.

El cert és que el noi que anava era molt gelós i no la deixava sortir ni amb les amigues. No volia que és maquilles , ni pintes i quasi la feia anar vestida com una monge. Ella estava molt enamorada i res li importava que no fos ell. Nosaltres l’avisàvem que anés amb comte amb aquest xicot, que no era de fiar. És va enfadar i va deixar de sortir definitivament amb nosaltres.

Amb la Carme vam continuar fent els nostres tanteigs amb les cançons, vam ampliar el repertori i el grup d’amigues, algunes tenien algun amor platònic entre els nois del poble i poca cosa més, però gaudíem de la nostre joventut.

Van passar un parell d’anys,  ara ja apreníem a ballar el twist. En una festa d’aniversari d’una cosina de la Carme, vam veure que hi havia el xicot de la Teresa, tot sol, que parlava amb uns amics,   vam escoltar com malparlava i es burlava de la Teresa. Llavors ens vam assabentar que havien tallat i que ella estava molt malament. Es veu que ella el perseguia per tot arreu i ell es mofava  d’ella. Estàvem cantant també, i allà  i al bell mig de la cançó, va aparèixer,
 

"Un ángel és mi amor, sus cabellos rubios són,

bonita y caprichosa, del jardin la mejor rosa,

Però cuando  mas me gusta es bailando este rock.

Quince años tiene mi amor........”

 Va entrar la Teresa, pàl·lida i demacrada, ens va mirar a nosaltres, el va mirar a ell i quan vam acaba de cantar ella ja havia marxat.
 

És veu que van  tornar a anar junts una temporada i es van tornar a separar. Sabíem que ho passava malament la noia, però ella no va voler mai més res de nosaltres. La Teresa i la seva família van marxar del poble, ningú  va saber mai ven bé perquè,  i ja no vam tornar a veure’ns més. Per algun conegut vam saber més tard que es va casar per allà a la trentena.
 

/21/03/2016/