QUINS VEÏNS!

Aquesta nit, quan estava en el millor dels meus somnis m'ha despertat un rebombori que venia de l'escala, més concretament venia del replà del meu pis.  M'he aixecat del llit mig somnam- bula, els despertador marcava dos quarts de quatre de la matina- da. Ja em direu si són hores de fer escandol pel veïnat?. He anat ben a poc a poc fins a la porta per mirar per l'espiell i tal com m'esperava, ni més ni menys: he vist el veí del pis del costat que tornava a casa amb una "turca" com un piano, i com sempre la seva dona no el volia deixar entrar, han muntat una "tangana" per sucar-hi pa, i la meva son a fer punyetes!.  Jo, vinga resar parenostres per fer-la tornar (a la son vull dir), però ja no hi ha hagut res a fer; segur que ells deuen haver dormit fins al migdia i jo fent ganxet, de matinada a la saleta.

I és que tinc uns veïns que no els desitjaria ni als meus pitjors enemics.  Al pis de sobre, hi viuen una parella d'aquestes d'avui en dia, fa poc que hi són i encara no he entès quants nens tenen  entre tots dos.  Cada dia veus pujar i baixar canalla desconeguda, es veu que ella té fills de tres homes diferents i ell ves a saber.  A vegades s'hi monten uns saraus que Déu ni dó!, això si, sempre al vespre o a la nit, perquè com que no treballa ni l'un ni l'altre, no ve d'una hora, i els nens quan estan ben tips de cridar, barallar-se i xisclar, ja es deuen espavilar per anar-se'n a dormir tot sols.  I la veïna de sota que soc jo, que es foti!..., fins i tot la meva pobra Angeleta, la cadernera, amb l'estrés ha deixat de cantar, no diu ni piu, i tanta companyia que em feia amb els seus refilets.

"Continuamos para bingo": al pis del costat de la parella d'avui en dia, hi viuen una família amb tres nens i una panxa de la mare, que és d'aquelles que van amb el mocador al cap.  Em sembla que fan reunions o ves a saber què, a casa seva, perquè a l'escala sempre hi pugen homes amb barbes, bigotis i fins i tot xil·laves, parlant molt alt i ràpid, en aquella  llèngua que només l'entenen ells, i esclar la meva escala és molt espaiosa i té un sostre molt alt, cosa que fa que augmenti l'acústica de tots els sorolls que s'hi generen. Conclusió: més sarau pel veïnat!.

A la planta baixa, al costat de l'entrada, hi ha un piset que deuria ser la porteria quan hi havia porters a l'edifici.  En aquest piset hi viu la Flora, una dona que sembla que tingui una protctora d'animals; com que té una mica de pati al darrere, arreplega tots els gats que troba pel carrer, a més a més de dos gossos i una parell de tortugues.  Dels veïns la única que es queixa sóc jo, als altres tant se'ls en dóna tot.

Ja heu vist quin panorama que tinc, i encara m'he descuidat dels veïns de l'àtic que és un pis per a estudiants, quan no fan festetes amb música infernal, practiquen amb els seus pròpis instruments, sempre fan sopars d'amics i en un pis com un cop de puny se n'hi fiquen vint-i-cinc o trenta. El què gavanyen ho tiren des de la galeria al pati de la Flora pels gats i els gossos, el menjar es fa malbé i llavors tot són pudors i mosques.

Jo, pobra de mi, una dona vidua, sola, sense fills ni gairebé parents, com ho he de fer?, m'he de discutir amb tots?, no, no ho puc pas fer, perquè llavors em farien la vida impossible,  Manera: jo em tanco a casa i quan no miro per la galeria, miro per la finestra, i si més no, per l'espiell de la porta, d'aquesta manera els tinc tots controlats. Tinc feina nit i dia, i si alguna cosa té de positiva la situació veïnal, és que almenys no m'aburreixo.

Mª Rosa Boatella i Roset.