ACOMIADAMENT DE MOSSÉN BALLARIN

Ahir dissabte 19 de març, Berga acomiadava mossèn Ballarín, la ciutat ,la comarca i tot el catalanisme estan de dol. El mossèn que havia  estat capellà custodi de Queralt  i ara vivia entre Berga i Gósol d’on era vicari.

Berga des de bon mati no va parar de ploure. Una fina pluja remullava, com si la mare de Déu de Queralt hagués començat a plorar acompanyant el dol i els sentiments de les persones que l’estimaven i s’havien reunit per donar-li  l’últim adéu.  

Mossèn Ballarín, un capellà nascut a ciutat, però home de poble.  L’home savi i bo, que acollia a tothom a la seva casa, sempre oberta. Sabia escoltar la gent i donar consells si els necessitaven. Era conegut pels seus llibres i articles en diverses publicacions, i també per sortir a la televisió.  Arran de “ Mossèn Tronxo” que li va donar gran renom,  havia escrit molts altres llibres,  alguns dedicats a Queralt i altres a temes diversos.  Home intel·ligent , gran conversador, d’una  gran cultura i senzillesa a la vegada . Conegut pels seu  savis consells i per l’amor a la  terra. El seu catalanisme i les reivindicacions per un país lliure i els seus escrits amb ironia i humor.

La ciutat es va emplenar de polítics, periodistes, escriptors, jerarquia eclesiàstica des de dalt fins a baix. Persones  de la comarca i vingudes d’arreu de Catalunya, amics que havia fet i escampat en el curs de la seva llarga vida. També val a dir-ho d’algunes televisions  i de curiosos que si van acostar. Dues hores abans la hi havia persones dins el temple.

A les quatre de la tarda l’església d e Sant Pere estava plena de gom a gom. Va començar un funeral d’estat , presidit pel president de la Generalitat, el vicepresident , l’alcaldessa de Berga conseller, polítics , expresidents de la Generalitat i també d’espots. Junt amb la família i amics. Bisbes i capellans companys seus,  van oficiar la cerimònia religiosa , el bisbe oficiant va cedir al rector de Gósol l’honor de  fer la homilia i finalment al acabar i va haver alguns parlaments.  Poques vegades Berga havia estat escenari d’una concentració de tan gran pes institucional, mesura de la talla de la persona que era acomiadada.

 

Després de Berga, a Gósol ja l’esperàvem per retre-li l’últim adéu. El poble que el va acollir al deixar Queralt   i on va passar les últims anys de la seva vida. El cor parroquial va cantar un poema musicat d’en Ballarín, abans de ser enterrat allà al cementiri del poble on ell mateix  havia escollit pel descans final.

La pluja seguia acompanyant el seguiment, el fèretre. Les campanes de Gósol van tocar a morts.

Acabem amb la tornada del poema que ell havia fet i ahir li van cantar em l’acomiadament.

   En els prats i fondalades de ma terra,

Tot ombreja en la claror

  Tot és joia lluminosa a l’alta serra

Fins le fred i fa escalfor.

 

20/03/2016/