L'ATAC

 

Passa alguna cosa al CAP. (Narrador càmera.)

El mati era tranquil en aquella hora la CAP, la gent anava i venia esperant el torn. De sobte  tothom va començarà córrer, alguna cosa estava succeint . Dos metges van sortir  de les consultes respectives alertats pels crits, no se que està passant.

Ara fan enretirar la gent que hi ha al voltant, veig que una noia està al terra estirada, sembla inconscient , des del meu lloc puc observar que respira amb dificultat. Mentre una infermera li agafa el cap i l’incorpora una mica, els dos metges estan parlant.  Un entra ràpidament dins la consulta i als pocs moments en surt amb una xeringa, està injectant alguna cosa  a la noia, que cada vegada respira més difícilment, l’altre metge no se que li fa que el veig d’esquena, potser algun massatge per reanimar-la.

Una dona surt alarmada del lloc on fan els anàlisis i és  posa a cridar “Nena, nena , que et passa? És la meva filla que m’acompanyava.   És l’al·lèrgia,  un altre atac de la maleïda al·lèrgia,” -escolto que crida.-  Una infermera, va cap a ella intentant calmar a la dona.  Li parla  fluixet, intentant tranquil·litzar-la. La noia segueix al terra, sembla que era està inconscient. Pel que es veu crec que es tracta d’un atac força greu. La mare plora...

Just en aquell moment s’escolta la  sirena d’una ambulància. Tot seguit  arriben dos camillers, junt a un altre metge i una infermera. Injecten alguna cosa a la noia, l’altre li posa l’oxigen, després els camillers se l’emporten ràpidament cap a l’ambulància,  mentre un metge de l’ambulatori acompanya a la mare. Quan passen per la vora veig com que aquesta ha obert una mica els ulls i el color li retorna lentament a la cara.

Esperem que la cosa finalment surti bé. Si això li arriba a passar segons on, no crec pas que pogués explicar-ho, comenten la gent del voltant.

12/02/2016/