TOTS SOM HUMANS

Tots som humans,  i per aquesta condició ens equivoquem una infinitat de vegades o bé ens passen coses inversemblants en el moment més impensat.

Tampoc és tant estrany que l’alcaldessa de Madrid es fiqués de peus a la galleda, durant aquell discurs tan llarg, quan volia convèncer al COI defensant amb dents i urpes la candidatura de Madrid 2020 per als Jocs Olímpics. Però quin desastre... quan  va acabar ofegant-se  en un simple “relaxing cup of café con leche in plaza Mayor”.

Quantes vegades hem vist els polítics dins l’hemicicle pesant figues? Com que els parlaments són més llargs i més pesats que un dia sense pa, en un moment donat els ve la son i no hi poden fer més, el cap els cau pel cantó que més pesa.

Pitjor encara quan una frase maleïda s’escapa de la boca impulsivament, sobretot si és de les que no tenen perdó de Déu, com aquella que es va fer tan famosa després de l’anunci de la retallada de les prestacions per desocupació: “Que se jod...”

I quan vas pel carrer i fas una traspassada? Allò de caus o no caus  i... a vegades... et fums de lloros! Després ve la típica pregunta. T’has fet mal? Però tu respons de pressa i  instintivament... No, no, gràcies, mentre per dintre penses: Ostres no sé com aixecar-me de terra! Ara, cada vegada és més normal de patir una relliscada, sobretot en zones que hi passen gossos amb els seus amos que... alguns s’haurien de considerar més  animals que les seves mascotes, pel fet de ser uns porcs!

Gairebé a tots ens han succeït coses, o bé hem etzibat algun taco en un lloc que no tocava, en fi... per aquest motiu no ens hem d’estranyar que els altres també pateixin lapsus, encara que siguin personatges vinguts de l’Orient.

A ells també se’ls en pot colar alguna, i més si han de llegir el que ara demanen els nens en les seves cartes, que no s’assembla de res al que demanaven uns anys enrere. Per tant, no ens  hem de posar les mans al cap per sentir el Rei ros recitant tot aquell reguitzell de noms tan estrambòtics. És normal que a l’arribar a l’Ipod i a l’Ipad, acabés deixant anar: “i no sé que cony més sé”. Qui sap si també s’havia oblidat les ulleres al seu país!

A més els nens, que bé prou que són molt espavilats... saben perfectament que, actualment, han de regalar petons i estimar molt a la família i a tothom qui els envolta, però també saben que no poden dir paraulotes sinó, l’any que ve, els Reis els portaran carbó en comptes de joguines!

Siguem realistes i pensem en aquella frase que diu: “Equivocar-se és de savis”!

gener de 2014