Visitàvem l’església de Sant
Esteve de Comià, també coneguda com Sant Esteve de Roma, pel seu veïnatge de
l’antic mas de Roma, que té a prop el vell pont medieval de Roma, molt
modificat i asfaltat, sobre la riera de Merlès.
L’església fou una antiga
parròquia rural, l’única demarcació de Borredà que des dels seus inicis va
pertànyer al bisbat de Vic i a la jurisdicció eclesiàstica del comtat d’Osona.
Els seus orígens es vinculen
amb Ripoll. La primera notícia del lloc és de l’any 948,; Comià, sembla ser amb el nom de Cuminazi,
s’esmenta com un dels límits de l’església de Sant Pere de Salselles, església
donada a Ripoll pels marmessors d’Oliba.
Al segle XII figura
documentada amb el nom de Guminas.
L’any 1607 a l’església
parroquial de Sant Esteve de Comià fou unida, en caràcter de sufragània,
l’antiga església de Sant Vicenç de Maçanos, que més tard passà a ser
sufragània de Matamala.
Les modificacions més
importants devien tenir lloc l’any 1690, que fou canviada de lloc la porta
d’entrada.
Aquest edifici fou transformat
interiorment el segle XVIII, que fou enguixat i hom hi afegí uns contraforts a
l’exterior per tal de mantenir en la posició vertical els murs de l’edifici.
Actualment l’església de Sant
Esteve de Comià és sufragània de Santa Maria de Borredà.
Església d'estructura romànica
força modificada. Originàriament tenia una petita nau, coronada amb un absis a
llevant; la primitiva volta fou modificada i l'absis el segle XVIII fou substituït
per un presbiteri rectangular més petit que la nau. També s’afegiren a cadascun
dels seus costats unes capelles laterals i fou re-col·locada la porta en la qual hi ha la següent inscripció:
“SAGIMON
PUIGCERCOS
ME FECIT”
1690
Al mur de migjorn hi havia
l'original porta d'entrada i una senzilla finestra. A ponent el massís campanar
d'espadanya és de dues obertures, formada per dos arcs de mig punt adovellats.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada