Visitàvem el poble de
Martinet, lloc d’habitual parada quan fem alguna ruta pels seus voltants. La
raó són els forns de pa situats a la mateixa carretera on hi ha un bon sortit
de pa de pagès català i trenta mil temptacions que sens fan difícil de resistir
com pa de nou, de pansa, de ceba, ametllats, carquinyolis, coques, tant de
recapta con dolces, bé n’hi ha tantes llaminadures com desitjos de comprar-ne. També
veiem que persones estrangeres molt sovint paren i surten proveïts d’alguna o
altra bossa. Al poble de Martinet hi ha diversos establiments de restauració i
d’allotjament.
El poble de Martinet (950 m) i cap del municipi de
Montellà i Martinet, tenia 405 h el 2001, el més poblat del terme, és situat a
la dreta del Segre, a la seva confluència amb el riu de la LLosa , que separa
el nucli antic, enfilat al Tossalet, del més modern, a la vora de la carretera
de la Seu a Puigcerdà.
Martinet va néixer, com el seu nom indica, a partir d’una
farga o martinet, derivat de l’instrument per forjar o fondre metalls que
aprofitava la força del Segre. Però com a poble i parròquia està documentat des
del segle XVI. Històricament depenia del capítol d’Urgell i la parròquia era
sufragània de la de Montellà.
S’ha convertit en el centre
comercial del Baridà a causa de la seva bona situació a peu de carretera. La
importància que ha adquirit tant per aquesta situació al costat de la N-260 i
del Segre com per l'increment de població ha fet que s'hi hagin traslladat els
principals centres administratius des de Montellà.
Una vegada situats en el poble
el nostre interès com sempre va ser conèixer la seva església i ens crida
l’atenció el seu bell campanar.
L’església refeta modernament no ens interessà gaire perquè almenys aparentment ha perdut les seves estructures amagades per unes altres sobreposades, però el campanar continuà sent el punt de la nostra admiració.
L’església refeta modernament no ens interessà gaire perquè almenys aparentment ha perdut les seves estructures amagades per unes altres sobreposades, però el campanar continuà sent el punt de la nostra admiració.
D’aquesta església cal
remarcar la seva manca d’absis i el seu bon campanar, però no s’hi fa culte,
doncs només el campanar és fora d’una propietat particular.
Actualment al Museu Diocesà
d’Urgell es conserva un copó de metall argentat del segle XVIII i un calderó
aspersori de coure del XVI, procedents de l’església de Martinet.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada