EL MONEDER PERDUT

La dona està inquieta, no troba el moneder enlloc. Vol sortir i no troba. No pot ser –pensa- aquest matí el tenia. La dona mira i remira, busca i rebusca i aquest no apareix, es com si s’hagués esfumat.  Suposo que l’hauré  deixat en algun lloc i no recordo on, ja sortirà quan no el busqui.  Ens anem fent grans i la memòria comença a fallar una mica. Els fills ja em diuen moltes vegades que sóc una mica despistada

L’endemà el torna a buscar per tot arreu i aquest no apareix, llavors la dona es comença a preocupar. De diners no es que ni portés gaires, però i tenia el DNI i les targetes. El primer que va fer es anular la targeta de crèdit, les dels supermercats ja en demanaria de noves. Després va preguntar a les botigues del barri si l’havien vist, ningú en sabia res.

Al cap d’una setmana  va posar una  denuncia per la pèrdua del document d’identitat i va començar a tramitar-ne un de nou. Fins llavors encara tenia esperança de trobar-lo. Ja definitivament el va donar per perdut. Esperava  que no surtis  premiat aquell dècim de loteria que havia comprat i que va guardar  al moneder.

Ja feia un mes de la desaparició del moneder , quan inesperadament aquest va aparèixer. On? Dins una bossa de llom congelat que la dona va treure del congelador. La bossa que la dona en arribar a casa, el dia dels fets, va congelar aquell paquet de carn  per més endavant. Allà ven fresquet i encarcarat estava el moneder.

20/01/2014