...aleshores, quan davant de les seves mans només va quedar el tros de fusta amb el nom del navili es van entristir i es van dir: podriem iniciar, aprofitant el nom mític, una nova singladura. Van decidir que el nou projecte es digués Tribuna Berguedana. Les ones internàutiques veient l'esforç humà per sobreviure van bufar fort damunt la tendre nau peró aquesta ressistia per la tossudesa dels tripulants... M.P.M.
dimecres, 15 d’agost del 2012
FUENTEHERIDOS. SERRA D’ARACENA. HUELVA.
No vull deixar passar el temps per parlar d’aquest poblet de la serra d’Aracena del que guardem un agradable record tant la Rosa Planell Grau com el Miquel Pujol Mur. Potser una de les causes sigui a les tardes quan queia el sol i pujàvem amb la família a sopar tranquil•lament a la plaça del poble, situat a pocs km. de Jabugo, a paladejar el gustet del pernil. Malgrat no deu ser el mateix 5J el sabor que deixava era molt força saborós. Tot no acabava amb el pernil, el formatge d’ovella, cabra o vaca i altres plats, també eren dignes d’apreci.
Però deixant apart aquests valors nutritius la nostra atenció va ser la font de “doce caños” de la que brollava amb gran quantitat una aigua fresquíssima. Mirant i donant la volta a la plaça vam trobar tota una sèrie de ceràmiques, que seguien el camí de la sèquia, amb detalls de la terra i l’aigua que ens van cridar l’atenció. La font forma part de la deu d’inici on neix el riu Múrtigas. Només vull fer una simple transcripció de les frases escrites:
EL AGUA: Lieva, mai, quebraero con cimbera i con ferido son raíces entrañables del agua de Fuenteheridos.
FERIDO: Ferido es turno de riego vez de vida, vez de pan que no pasa el ferido este año sin regar.
CIMBERA: Agua que riega un secano significa la cimbera; lo que riego en Fuente heridos con la alberca la Higueruela.
QUEBRAERO: Quebraero es división regar a un pago, o a otro, que nuestra madre la fuente tiene agua para todos.
MAI: Surco de los manantiales mai es la madre, la acequia. Baja la agua hasta mi huerto por la cuesta maiguerra.
LIEVA: Camino de desafios, de trabajo de parranda, caminito de la lieva me va acompañando el agua.
Ens va cridar l’atenció aquestes denominacions i ens vam felicitar per saber comprendre la llengua en què són escrites.
Saber i voler entendre altres llengües o també formes de pensar sempre és un grau de maduresa.
A Catalunya, els de la terra ho practiquem, altres nouvinguts el hi costa d’entendre-ho.
Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga, 11 agost 2012.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada