divendres, 31 d’agost del 2012

CAMINANT A LA PLATJA

Que bé que s’està aquí, amb aquesta brisa marina refrescant. Aquest dies de calor tan xafogosa. Asseguda a la meva cadira, sota el para-sol , envoltada de sorra, de gent i davant el mar, gaudint d’una bona vista. Després serà qüestió de donar-se un bon bany i tornar a l’hotel abans que el sol no peti de valent , perquè aquests dies, amb aquesta onada de calor que patim, cap lloc s’escapa de la seva influència; i fent cas dels bons consells i del sentit comú, al migdia a resguardar-se de la solellada, almenys al hotel hi ha aire condicionat i no patim la calor que fa a casa.

El mar és d’un blau intens, està molt tranquil, nítid i brillant pel sol, convida a una cabussada. La platja plena a vessar, no hi cap ni una agulla - i després parlen de crisi- abans quan no hi havia peles havíem de quedar-nos a casa. Ara d’una manera o altre a l’estiu qui pot fa cap a la mar.

Una de les coses que m’agrada fer, en aquestes estones de platja mentre els altres ja estan a l’aigua, és observar els diferent tipus de gent que passa per davant meu. Com sóc a primera línia de mar ( això té l’arribar aviat i poder escollir lloc) doncs veig tota la gent que passeja vora l’aigua. Talment sembla que vagin en processó, caminant vora el mar. Amunt i avall, avall i amunt, gent i gent que camina mentre les onades acaronen i mullen els seus peus.

Des del meu lloc privilegiat guaito aquesta gran caravana itinerant i acolorida: dones altes o baixes, grasses, , amb panxa o primes com fideus, amb banyadors o bikinis de tots colors i mides. Parelles de joves i no tant joves, homes dones amb gorres o barrets. Aquesta noia del bikini vermell ja ha passat dues vegades, sembla anorèxica, només se li veuen ossos. Aquest home grassonet amb un barret de palla fa patxoca. Passa una parella de mitjana edat amb banyadors conjuntats, blancs amb ratlles negres; dues noies joves fent toples, la joventut tot s’ho pot permetre; darrera en venen dues més, força grans també ensenyant pelleringues, però la gent no té complexos, aquí tothom va per gaudir i torrar-se. Aquesta senyora porta una brusa màniga llarga i una gran pamela blanca, vol amagar-se del sol, sense privar-se de caminar vora el mar, (alerta, potser està fent quimio..) darrera en ve una altre cobrint-se amb un mocador transparent. Un grup de nois adolescents amb bermudes llargues juga prop l’aigua entorpint el pas dels que caminen, que han de fer una giragonsa per la sorra. Per allà venen dos joves tot musculosos i atlètics, són de bon veure, estan lluint figura, aquelles noies que els van darrera xiuxiuegen, ja els han guipat. Aquesta parella alta,rossa i de pell envermellida fan cara de suecs, o seran alemanys?

Un grup de dones grans és creuen, es paren xerrat davant meu , una diu a les altres.... -Faig tres platges i ja torno a casa. La dona només a anat a la platja a caminar.
Una parella gran, agafadets de la ma, per poc s’entrebanquen amb aquest pare jove dins l’aigua on està fotografiant els seus petits que estant fent un castell a la sorra. Les parelletes joves amb nens no caminen, prou feia tenen a controlar els petits, ara aquell marrec plora, no vol entrar a l’aigua i el seu pare s’hi entesta...buf... que el deixin tranquil.

Miro al voltant, gent torrant-se al sol, altres llegint o dormint sota les ombrel•les, una parelleta fent-se carantoines. Quantes històries, quantes vivències, quants drames i passions s’amaguen darrera cada una d’aquestes persones que gaudeixen tranquil•lament d’aquest dia de platja.

Guaito dins la mar, els ulls em fan pampallugues pel la blavor i el resplendor del sol, realment el dia és esplèndid. Molta gent neda, altres juguen a l’aigua, les onades són suaus, pares joves amb els seus cadells, hi ha molta gent a l’aigua. Comença a fer calor. Potser també hi hauria d’anar, però ara no en tinc ganes.

Com m’he cansat de guaitar la gent, penso que em convé caminar una mica, vaig a fer una caminada arran de mar. Vaig a formar part de la comitiva que passeja vora l’aigua. Clar, ja ho diuen que és molt bo per la circulació caminar per la sorra mullada, que et petin les onades a les cames, també va bé per les varius i pel colesterol. Com que d’aquestes coses a mi no me’n falten... doncs... a caminar falta gent. Després ja farem la refrescadeta.

– 23 d’agost de 2012-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada