Un últim cop d’ull abans de 
sortir , vol estar radiant aquella nit. Una grossa capa de maquillatge li tapa les arrugues de la cara, una mica de color als pòmuls i aquell rosa suau als llavis que li dona un toc càndid i innocent.
Compliria 53 anys aviat i es rebel•lava contra el pas del temps. Encara es sentia jove, però el seu rostre ja delatava el pas del anys. Sempre havia viscut de les aparences, el seu treball li exigia, estar guapa, jove i elegant en tot moment, però els anys no passen en va per ningú. Treballar de model s’havia acabat. Ara feia d’acompanyant de senyors, acompanya senyors a reunions d’alt nivell, sovint a l’estranger. Es guanya be la vida, però a vegades li cal fer coses amb les quals que no està massa d’acord. No es que sigui una puritana, ni que tingui moltes manies, però hi ha maneres i maneres de fer les coses.
Tot i la edat i el treball, encara és una somiadora, encara espera trobar l’home de la seva vida, que la faci sentir, vibrar, estar de nou enamorada. No es pas que no n’hi hagi hagut d’homes a la seva vida, un fotimer, però sempre l’han deixada buida, decebuda, i ara als que acompanya a més fastiguejada.
Per això aquell vespre vol estar més guapa que mai, no aparentar la edat que realment té. La seva cita és un jove que no passa de la trentena, fa dies que li va al darrera, però ella no li feia massa cas, però des d’uns dies ençà les coses han canviat.
Ahir la va convidar a una festa al seu iot, una festa informal amb els seus amics. Qualsevol li diu que no, a un jove així; el jove sembla realment enamorat i a més ric. Ara ja comença a agradar-li una miqueta.
Sona el clàxon del luxós cotxe, tres tocs. És ell –pensa tota nerviosa- Avui viuré la nit més màgica de la meva vida. Com una adolescent baixa les escales emocionada, contenta. Està de nou il•lusionada. Haurà trobat finalment l’home de la seva vida, o l’espera un altre desengany. Fugint de mals presagis, ella pensa fer el que calgui per no deixar escapar aquell merlot blanc, que l’atzar ha posat al seu camí.
Però una cosa són els somnis i l’altre la realitat. Al cap d’un mes, totes les il•lusions s’ha esfumat, així com el merlot blanc. Deixant un gran buit a la seva vida i un gran forat al seu compte d’estalvis.
sortir , vol estar radiant aquella nit. Una grossa capa de maquillatge li tapa les arrugues de la cara, una mica de color als pòmuls i aquell rosa suau als llavis que li dona un toc càndid i innocent.Compliria 53 anys aviat i es rebel•lava contra el pas del temps. Encara es sentia jove, però el seu rostre ja delatava el pas del anys. Sempre havia viscut de les aparences, el seu treball li exigia, estar guapa, jove i elegant en tot moment, però els anys no passen en va per ningú. Treballar de model s’havia acabat. Ara feia d’acompanyant de senyors, acompanya senyors a reunions d’alt nivell, sovint a l’estranger. Es guanya be la vida, però a vegades li cal fer coses amb les quals que no està massa d’acord. No es que sigui una puritana, ni que tingui moltes manies, però hi ha maneres i maneres de fer les coses.
Tot i la edat i el treball, encara és una somiadora, encara espera trobar l’home de la seva vida, que la faci sentir, vibrar, estar de nou enamorada. No es pas que no n’hi hagi hagut d’homes a la seva vida, un fotimer, però sempre l’han deixada buida, decebuda, i ara als que acompanya a més fastiguejada.
Per això aquell vespre vol estar més guapa que mai, no aparentar la edat que realment té. La seva cita és un jove que no passa de la trentena, fa dies que li va al darrera, però ella no li feia massa cas, però des d’uns dies ençà les coses han canviat.
Ahir la va convidar a una festa al seu iot, una festa informal amb els seus amics. Qualsevol li diu que no, a un jove així; el jove sembla realment enamorat i a més ric. Ara ja comença a agradar-li una miqueta.
Sona el clàxon del luxós cotxe, tres tocs. És ell –pensa tota nerviosa- Avui viuré la nit més màgica de la meva vida. Com una adolescent baixa les escales emocionada, contenta. Està de nou il•lusionada. Haurà trobat finalment l’home de la seva vida, o l’espera un altre desengany. Fugint de mals presagis, ella pensa fer el que calgui per no deixar escapar aquell merlot blanc, que l’atzar ha posat al seu camí.
Però una cosa són els somnis i l’altre la realitat. Al cap d’un mes, totes les il•lusions s’ha esfumat, així com el merlot blanc. Deixant un gran buit a la seva vida i un gran forat al seu compte d’estalvis.
-Maig de 2012-
És que els anys deixen senyals que no podem esborrar amb una capa de maquillatge...segur que no va pensar que al despertar-se la veuria tal com era.
ResponEliminaI al final, el jovenet, va ser un bluf!!!
Petons.
Voler aparantar el que un no és, no sempre acaba com un vol. Hi ha cada espavilat!
ResponEliminaPetons i bon estiu.