TROBADA AL CASTELL DE PÚBOL

Capvespre de tardor, davant la llar de foc encesa,  al costat  d’una taula plena de menges i ampolles de vi en Dalí conversa amb l’estrany visitant que s’ha presentat de cop a fer-li una visita al seu Castell.

¾    Què content estic que us hagueu dignat visitar-me. Des que va morir la meva estimada Gala, estic tant sol i trist en aquest castell. Oh! Hamlet, sempre he admirat la teva valentia amb que has sabut enfrontar-te a les tragèdies de la teva cort i de la teva vida. L’assassinat del teu pare quan només erets un marrec, el casament de la mare amb aquell oncle que aviat va ocupar el tron del seu germà i que tu sempre vas sospitar que ell o ells eren els culpables i no vas parar d’intentar venjar-te de totes les altres traïcions.

¾    “Ser o no ser, aquesta es la qüestió” - respon Hamlet altiu- al final vaig decidir ser i encara sóc. Per això vaig decidir fer una vista  al més gran dels genis de tots els temps.

Dalí visiblement emocionat per aquestes paraules i de la presencia del personatge va respondre,

¾    Vull ser el teu company de tragèdia,. primer celebrarem la trobada, beurem i brindarem amb aquest vi de la nostra contrada, després me’n vinc amb tu  al passat i venjarem al teu pare, farem pagar al teu oncle Claudi i a tots els altres ...  totes les malifetes fins a la mort i tu ets i seràs el legítim successor del teu pare i rei de Dinamarca.

¾    Si, però vaig perdre la meva estimada Ofèlia per sempre,  quan vaig  matar al seu pare per equivocació, llavors ella es va suïcidar..

¾    No et preocupis, ella ja està en el món de la insubstancialitat, jo et serviré a tu  per tot: de  company, de guerrer, de camarlenc, d’amant, ...tot el que vulguis. Mai no hauràs conegut ningú com  jo.

¾    Oh, genial  Dali. Estic satisfet d’aquesta visita amb tu al costat no tinc por de res. Totes les tragèdies les convertirem en victòries junts.

¾    Tornarem al vostre temps i ens farem amos i senyors del regne; els demés seran tots súbdits nostres. Brindarem ara per això.
En Dalí estava eufòric, comença a omplir una copa de vi i l’ofereix al seu convidat, llavors s’omple la seva, les aixequen enlaire,  Hamlet comenta,

            ¾    Brindem per nosaltres,  gran Dalí , pel passat i pel futur.

            ¾    Brindem per nosaltres, i el  príncep Hamlet, el nou rei de Dinamar.

Buiden una copa i una altre, nous brindis, noves copes. La taula resta plena d’ampolles buides. Tenen  el cor content i el cap tèrbol. Canten a duo...

            ¾    .   “Brindem pel passat i pel futur.  Serem o no serem”

De sobte una persona toca pel braç a Dalí, el sacseja, ja  que dorm com una marmota al terra al costat de la llar de foc quasi apagada. Era el seu majordom i secretari,

         ¾    Dalí, desperteu i aixequeu-vos, que agafareu fred. Heu passat tota la nit al terra damunt la catifa. Va , us ajudo i anem al llit  a acabar de dormir la mona.

            ¾    Si, si, ajuda’m i anem al llit que acabarem de passar la nit com deu mana,

.

L’home l’ajuda a aixecar-se i mig arrastrant-lo l’acompanya a la seva cambra l’estira al llit mentre li treu la roba més gruixuda. Estirat al llit aquest obre els braços i estira al secretari damunt seu  i el comença a abraçar mentre va murmurant  Hamlet, Hamlet... amor meu ... acostat.

El majordom, s’ha alçat ja que Dalí    ha quedat clapat de nou i li abriga una manta. Va a endreçar la sala plena de copes i ampolles buides, al terra sobre la catifa un llibre abandonat, aquest l’agafa i mira el títol... HAMLET,  de William Shakespeare.

 - 08-03-2019-