EL PIP DE LA RODA II

Per què servirà això que dona voltes. Per què canviar res, sí com està ja va bé. També es pregunten com és que el gran capità manaies ha fet cas del petit.

Però com a qui mana no se’l desobeeix, de més bona o més mala gana fan que els han dit. En un principi les dones són contentes ja que els hi sembla que allò serà un penjoll per portar al coll i fer bonic. 

Els mascles comencen l’obra. Les pedres grosses són difícils de treballar. Malgrat fer un forat enmig mai queda centrat i roden malament, a mes pesen molt. Algun de més viu diu que ho provarà per passar-lo per damunt dels cereals. Així neix el corro per separar la palla del gra.

Finalment són prou intel·ligents per fer-ho amb el tronc d’un arbre, un material més fàcil de treballar. Seguint les ordres del vell cap i les indicacions del Pip finalment construeixen una cosa rodona que volta. Vaja! Per jugar els nanos per què si no ...

Finalment sense saber que fer la abandonen en un racó del bosc. Passen forces llunes i molts sols pel firmament. Els petits de vagades juguen a fer-la rodar i veure com s’estavella al final d’una baixada. Però el Pip no està d’acord. Allò ha de servir per alguna cosa. Quan els altres juguen  els mira i encaparrat amb les seves idees rumia les mil i una coses, per a utilitzar-la.

Aleshores s’adona del esforç que fan tant els mascles com les femelles mentre traginen pedres, llenya o menjar. En moltes ocasions ho fan mitjançant una plataforma de fusta que arrosseguen pel terra.

Donant-se un cop al cap, es diu: Tate.

Marxa a buscar de nou al cap de la tribú. L’home mono està ja una mica gotós, comença a ser vell, però té interès per les noves idees i  escolta un altre cop al Pip. Crida de nou als homes i els  mana seguir les instruccions del jove. Total és fer un eix i muntar les rodes.

Ha estat un èxit immediatament s’han alliberat del feixuc treball d’arrossegar  les coses pel terra. Amb les rodes, és més fàcil i es fa menys esforç.

El Pip és homenatjat per tota la tribú. Més endavant, quan va ser més gran va prendrà les regnes del grup i el va fer avançar en la artesania i l’agricultura. Sota el seu mandat van ser una tribú feliç.

Malauradament el vell cap no ho va veurà. Com el caminar li és molt penós fa rebaixar un tronc d’arbre i fa que li posin rodes. Molt content ressegueix vigilant el camins per on transita la seva gent. Però un dia, en un descuit va davallar costa avall per una pendent molt forta i va estavellar-se contra les roques. Sense air-bag, ni casc ni cinturó de seguretat, que van trigar uns quants segles més a fer-se obligatoris, va ser la primera víctima de l’automobilisme.

Miquel Pujol Mur