PERQUÈ UN CUINER D’ALTA CATEGORIA I

La cuina és immensament gran i dotada de tots els avenços possibles. El forn és de dos espais. Hi ha sis fogons arrenglerats de menor a major, amb suficient espai entremig dels focs per poder posar els elements més necessaris per treballar. Enmig de la sala una gran taula d’acer inoxidable amb múltiples calaixos per poder elabora els aliments. Damunt de la taula una lleixa amb tots els estris necessaris per cuinar i, fins i tot, també els més innecessaris. Tot es digne de la millor cuina i de la categoria del  millor xef del món. Olles, paelles, cassoles, cassons, plats, culleres de tota mida i forquilles de tota mena s’arrengleren penjades d’una de les parets. Tres grans frigorífics omplen tota la paret oposada.

Al fons, s’obre un espai tancat amb vidres glaçats, per on el cuiner o els seus acòlits passen els plats acabats de fer. A continuació hi ha l’antesala on treballen normalment el mestre-sala i les cambreres. En una saleta del costat, el sommelier selecciona els vins adequats a cada àpat i plat.

Enmig de tan esplendor, jo, el Marc, sóc assegut en un tamboret ploro a llàgrima viva. Amb el davantal blanc eixugo  els grossos llagrimots que em davallen de les galtes.

¾     Em podia passar cosa més trista? - Exclamo mentre em retorço les  mans prement la blanca roba.- Desgraciat de mi! Jo que dirigeixo la millor cuina de la capital, amb tres estrelles Michelin, com puc haver caigut tan baix.

Veritablement el contracte no podia ser més temptador. Tancar el restaurant tres mesos o deixar el segon xef com a responsable. Sempre, en cas de qualsevol problema, em podia telefonar per donar-li la recomanació pertinent. Cobrar, a canvi d’això, tres milions d’euros i tenir a l’abast la millor cuina del món. Total, tres mesos en un hotelet d’alta muntanya tenint cura del menjar de la Irina Kolskaia. La millor ballarina de tots els temps, ja retirada, i ara, primera mestra del ballet Bolshoi.

Descansar, aires purs, i temps per pensar plats assaborits amb noves receptes. Plens de sabors i colors, per aconseguir el títol de millor cuiner de l’univers. Mentrestant cuinar per a la senyora. Una persona sola poca feina dóna, i així tindrà temps per combinar l’alta cuina, el descans i el plaer. Venen del poble, cada dos dies, tres dones per netejar la casa i tenir cura de la roba.

Quan va arribar l’ex-ballarina i van donar-me la llista del dinar diari, no vaig entendre res. Desdejuni: dos ous passats per aigua bullent, durant un minut i mig, acompanyats per una llesca prima de pa morè. Dinar: un pit de pollastre partit per la meitat i passat per la planxa, només volta i volta, i una poma, res més. Sopar: Deixar el samovar a l’habitació amb una caixeta de te Earl Grey.

¾     Per a això em necessiten?- vaig preguntar.

¾     Sí, és una exigència de la diva.  El millor cuiner del país. I com hi ha un de poderós que ho paga tot, aleshores no hi ha res a dir.

Continuarà ...

Miquel Pujol Mur