LA MEVA NENA, LA MEVA BLANCA -II

Mentre a casa de la petita, els mossos havien demanat reforços per fer una batuda pels voltants per buscar la nena. La sergent  després   d’inspeccionar altre vegada tota la casa, on van aparèixer les claus de la nena dins un calaix va tornar a interpel·lar la mare,
 I el pare de la nena. On és, ja l’ha avisat?
 La nena no te pare. L’he tingut jo sola. Fecundació in vitro.
 Escolti. Em pot dir quina edat té vostè.
 Què li importa això. Tinc 50 anys. L’he criada jo sola.

La sergent creia que la dona mentia, però no va comentar res, hi havia tantes coses que no li quadraven en aquell cas, va tornar a apel·lar a la Flora
 Com es que torna de l’escola tota sola.
 L’escola és tombant la cantonada. Abans l’anava a buscar una cangur, ja fa un any que torna sola a la tarda, la nena ja es grandeta, porta les claus, entra i m’espera.
 Te algun altre familiar on pot haver anar la nena? Si tenia les claus a casa, no pots se que hi hagués anat, o a casa d’alguna veïna.
 No tinc família enlloc. No ens fem amb les veïnes, són unes xafarderes.
 Expliqui’m que va fer ahir a la tarda.
 Sortint del treball vaig anar a fer un encàrrec a l’altre punta del parc, sortint estava cansada i em vaig asseure en un banc... després no recordo que vaig fer.
 A quina hora va arribar a casa?
 Tard, vaig arribar una mica tard, cap al anit.
  I la nena on era?
 La Blanca dormia.
 No m’ha dit que havien sopat juntes. La nena no era a casa.
 Si que vam sopar juntes. No ho se...  –la dona es va posar a plorar.
 Ho sento però l’haig de detenir per negligència temerària.  Anem a comissaria
 No... sis plau  -cridava la dona- la nena me l’han raptat, algú  que em te mania...

La Blanca es va despertar cridant la mare, la Consol la va calmar i la va acompanyar a la taula on una tassa de llet amb cacau fumejant i unes galetes l’esperaven,
 Vull anar amb la mama.
 Beu aquesta tassa de llet amb cacau i menja alguna galeta i baixarem a casa, crec que la mare ja ha arribat, sento enrenou  a la casa.

La nena es va beure la llet barrejant-hi les galetes. La dormida  i la caloreta l’havien reviscolat, de totes maneres va anar de presa per tornar a casa
.
Després de rentar-li la cara i pentinar-la, la Consol l’acompanya  escales avall,  En aquell moment  la Flora sortia de casa, acompanyada pels dos mossos cap a la comissaria, al sentir remor de passos que baixaven l’escala es va girar amunt i va veure la nena que baixava, mentre aquesta la cridava,
 Mama, mama...

Les dues es van abraçar, la mare omplia de petons a la menuda, mentre plorava d’alegria. Van entrar totes de nou tots a la casa per aclarir el que havia succeït aquella nit.
 Com la nena que havia perdut les claus s’havia quedat a l’escala sense poder entrar i la veïna l’havia acollit a casa i al vespre cansada s’havia adormit al sofà. Mentre mere i filla es retrobaven La sergent parlava amb la veïna,  li va retreure com  no els havia trucat al vespre o almenys podia haver deixat una nota a la mare perquè quan arribés hagués sabut on era la nena i no donar aquests ensurts i trasbals a tothom,
 Si, és el que volia fer, però calmant a la petita me’n vaig oblidar,  només pensava en la nena –el que no va dir era que ja li anava bé  fer patir una mica, a una dona per descuidar així a una nena petita.
 Podria haver evitat esverat a tot el veïnat. -  dirigint-se a la veina-Està bé aquesta dona?
 A vegades fa coses estranyes, fins he pensat que potser té alguna malaltia . Sempre que l’hi em ofert ajuda la rebutja i desconfia de tothom.
 Gràcies senyora, pot tornar  a casa, ja l’avisarem quan la necessitem per declarar.

Després de fer tots els tràmits i prendre les corresponents declaracions, van deixar les dues dones a casa perquè poguessin descansar, si bé van quedar que més tard passaria una assistenta social que avaluaria el cas i tan la Flora com la nena hauria d’acceptar el que ella els recomanes que haurien de fer. 

Continuarà....