No
se que m’ha passat aquest matí quan he entrat al centre. Estava preguntant una
cosa la conserge, quan l’he vist allà, sobre la taula, amb aquells dibuixets i tan brillant, al costat d'una fulla de paper. Com m’agradaria tenir un llapis com aquest per
escriure els meus relats, -he pensat- llavors en un
moment en que l'home s’ha girat per assenyalar on havia d’anar una senyora gran que
acabava d’entrar, l’he agafat sense que se’n donés compte i l’he ficat a la
bossa.
Ara
que anava a començar a escriure m’he adonat que estava ven mossegat de la punta.
Quin fàstic ! com he pogut agafar una cosa així. Sense pensar-m’ho dues vegades l’he tirat a
la paperera.
Quina
tonteria més grossa, agafar una cosa que no m’ha servit per res i al pobre
conserge segur que li ha fet una bona falta, potser era l’únic que tenia. No és
pot ser tan impulsiu. Ho sabrem per una altra vegada.
17/02/2018/
No es pot ser tan trapella, que després tampoc s'ha aprofitat del llapis...Segur que el conserge encara el deu estar buscant!
ResponEliminaPetonets, Anna.
Tens raó, M. Roser, però tots hem estat trapella alguna vegada, encara que després sapiga greu. Pobre consege, sort que només és un relat.
EliminaUna abraçada.