COM UNA BLEDA ASSOLELLADA

Fa uns dies que no se que em passa , estic estranya, decaiguda, penso que deu ser degut a aquest estrany refredat que fa dies que arrossego i que no hi ha manera de que se’n vagi, però especialment avui des de que m’he llevat tot em fa mal, que si el coll, els ulls, el cap, el genolls,  la punta del dit gros del peu ... Buf!!!

 Ai! Que em sento com una bleda bullida, o com una bleda assolellada , com diem nosaltres. Quasi no m’aguanto dreta. Em deixo caure al sofà, com la bleda pansida que estic feta. Tot em dona voltes. Tanco els ulls. No se quanta estona fa que estic així. Vull aixecar-me i no puc. Veig un termòmetre allà prop, amb treballs me’l poso sota el braç. Aviat s’enfila fins el 40 º.

 Una mà solidaria em dona una til·la calentona i un antitèrmic, me’l prenc i  em torno a deixar caure de nou al sofà.  Aviat veig bledes per tot arreu, que el sol les panseix, que bullen dins una olla... que jo estic dins l'olla i començo a bullir... em desperto amarada de suor. Com puc m'aixeco i m'en vaig al llit,  demà serà un altre dia.

19/02/2018/