A la Clara no li deixaven menjar xocolata.
Eren uns altres temps, no com ara que diuen que la xocolata és bona per la
salut. Els seus avis, que la cuidaven cada dia, eren molt estrictes i la mare
també tenia aquesta dèria de que la xocolata embrutava la panxa i els budells i
era nociva per la quitxalla. Com molt un
cop cada quinze dies l’hi en donaven mitja presa per berenar o algun bombó en
un dia de festa. Quan en demanava a la mare o l’àvia sempre li deien que no,
que feia mal i es posaria malalta.
La nena es delia per la xocolata. Aquell dia a casa de l’àvia es va quedar una
estona sola, aquesta havia sortit a
buscar el pa i ella amb vuit anys ja es quedava estonetes sola. Estava
tranquil·la llegint un conte.
Així que la dona havia acabat de sortir, la Clara
es va aixecar i es va posar a mirar i remirar els llocs on hi podia haver la xocolata amagada. Finalment va trobar una
rajola al fons d’un calaix, dissimulada sota altres coses. Se la va endur a la
habitació i en va menjar un bon tros, paladejant cada mossec.. L’altre la va
guardar i la va portar a casa per l’endemà,
que se la va cruspir en un parell de cops d’amagat de la mare.
Al cap de
tres dies l’àvia va trobar a
falta la xocolata i va armar un cristo al pobre Benet, el seu home, que va ser el culpable de la desaparició de la
deliciosa menja.
La Clara no va dir res a ningú, tot i que
l’avi ho sospitava... i així la nena va
descobrir que això que la xocolata feia mal a la panxa eren romanços, a
ella se li havia posat la mar de bé, i
el dia que l’àvia es descuides miraria de descobrir el nou amagatall.
04/11/2017/
He, he, aquesta història m'ha recorda't a mi quan era petita. A nosaltres si que ens en deixaven menjar de xocolata, però a i m'agradava tant, que al final també me l'havien d'amagar perquè me'n menjava mitja rajola de cop i després agafava un bon empatx...
ResponEliminaBon vespre, Anna.
Ha, ha, ho veus com feia mal de panxa. És broma, com tot si se'n menja molta quantitat pot fer mal. Crec que la xocolata a tothom agrada i abans que no teniem masses gormanderies, encara més. jo també n'havia menjat força de petita, però a casa la compraven de mica en mica i no podies pasar-te massa.
ResponEliminaBona setmana M. Roser