DISCORDANÇA

“A la vida tots tenim un secret inconfessable, un penediment irreversible, un somni inabastable,  i un amor inoblidable”

La Rosa i la Carme, dues dones que passen un xic de la quarantena, sortien d’una reunió de creixement personal  i comentaven el lema sobre el qual s’havia basat la xerrada. Tot i les explicacions i conclusions en que s’havia arribat, elles mantenien opinions totalment contraposades.

Per créixer i aconseguir la plenitud, s’havia d’acceptar, segons ells, que: “a la vida, tots tenim un secret inconfessable, un penediment irreversible, un somni inabastable i un amor inoblidable.” La Rosa hi estava totalment d’acord amb aquestes idees, mentre que la Carme sostenia que això era una bajanada, potser alguna de  les quatre premisses podia ser acceptable, però que tothom hagi d’admetre les quatre, no era real, era voler que tota la gent tingués el mateix clixé, però la gent és diversa i pots créixer i ser feliç sense tenir-ne cap d’aquestes.

La Carme aprofundia més en la qüestió i realment creia que en el fons tots tenim aquestes pulsions arrelades en el nostre subconscient encara que no ho volem admetre, i era bo i necessari treure-les fora per aconseguir evolucionar ........ Llavors va etzibar a la Rosa,

¾    A veure, tu creus que no tens, ni has tingut  cap secret,  ni penediment inconfessable?

¾    Jo no tinc cap secret inconfessable ni em penedeixo de res del que haig fet a la vida. Això no vol dir que ho hagi fet tot bé, però tot m’ha servit per aprendre i per tirar endavant. Tampoc tinc cap amor inoblidable. Els que vaig tenir de jove estan tots oblidats, amb el meu Andreu tinc tot el que necessito.

¾    Alguns somni irrealitzable si que el tindràs?

¾    Doncs si i no. Puc desitjar ser  milionària o fer un viatge a la lluna o donar la volta al món, però en el fons no m’interessa massa. Estic bé com estic i fen el que faig.

¾    I la salut o el pervenir dels  fills, això no seria un bon desig.

¾    Es clar que desitjo salut pels meus, però de moment en tenim. Que tinguin un bon futur també és important, però per això també cal que ells s’hi esforcin. Totes aquestes coses no sé fins a quin punt poden ser un desig inabastable?

Ja veiem a la Rosa defensar amb fermesa les seves idees i no deixar que les preguntes de la Carme la fessin trontollar,  amb tot també li agradava preguntar,

¾    Així tu admets d’entrada que les quatre qüestions si que es donen a la teva vida?

¾    Doncs jo crec que si, que d’una manera o altre dintre meu es donen les quatre i tu encara que ho neguis perviuen en el teu interior.

¾    A veure doncs, explica-me’n alguna d’aquestes teves cuites?

¾  Si dona, ara a tu t’ho explicaré. Si les tinc en el meu interior prefereixo seguir-les hi guardant.

¾    Vaja. Ara que em pensava descobrir alguns d'aquests secrets...

Les dues dones després de posar-se a riure, s’asseuen en una terrassa del passeig a fer un cafetó i continuar la conversa, però canviant de tema, perquè saben que en aquest, com en molts d’altres no es posaran mai d’acord, Ara això si. la seva amistat no la trenca ni l’esberla cap qüestió.

06/11/2017/