LA POCIÓ MÀGICA

“El calderó màgic i la vigília de Tots Sants”

La tarda era freda, aquell dia de la vigília de Tots Sants, però això no espantava a la gent que ven abrigada havia acudit a la cita anual, a la fira medieval, que des feia anys, és celebrava en aquell poble.

Parades artesanals convivien amb els tallers d’oficis, que es feien a diferents llocs del poble. Bufandes i abrics es barrejaven amb els vestit d’època i amb els grossos jerseis  i pellisses de llana. Els llocs on hi havia algun foc encès eren els més buscats, tan els d’alguns oficis, com els que torraven les castanyes o allà on unes grosses graelles és coïen botifarres i cansalada, que la gent ja esperava impacient per fer un most, o ja berenar o sopar regat amb un bon vi negre,  dels porrons que es passaven d’un a l’altre.

Una dona de mitjana edat, cridava l’atenció. Vestia una mica estrafolària, meitat hippy, meitat bruixa, amb una gran gorra vermella amb una borla al capdamunt, enquestat fins a les celles, atiava un petit foc, on damunt uns trespeus  un calderó ple d’un líquid grogós i espès anava bullint poc a poc.

Sempre hi havia un estol de curiosos interessats pel que es coïa dins aquell perol de mida mitjana. La gent jove, mirava i sovint passava de llarg. La gent més gran, sobretot dones demanaven que era allò de allà dins i perquè servia.

La dona, de caràcter extrovertit  li agradava explicar-ne els detalls,

¾    És un líquid amb herbes el que és cou en aquest calderó màgic. És la poció de l’eterna joventut, Avui és el dia indicat per fer-la i  per començar-la a posar-la  per la cara  i el cos, les mans...la pell queda terça,  ferma  i rejovenida. Em comptes de fer-te vell o vella et vas rejovenint.

¾    Com és això i que conté. –pregunta una dona

¾    Són unes herbes molt potents i el calderó junt al dia que cal n’extreuen tot el potencial.

¾    Com el vens aquest líquid.

¾    Jo us poso una llossa  en un d’aquests pots de vidre – senyalava una caixa plena de pots buits de melmelada i altres- s’ha de tancar en calent i així es guarda una setmana o dures el que dura el tractament.

Les dones restaven encuriosides, li demanaven també el preu  i el temps que calia fer-ho i quan duraven els seus efectes i si anava bé per tot tipus de pell i quina edat era la més indicada per començar .

Així es van assabentar que amb un pot  podia durar entre vuit i dotze dies. S’havia de posar-ne poquet i en calent. Calia fer un tractament ara i un altre per sant Joan i els efectes duraven uns anys, però es podia repetir el tractament cada tres o quatre anys i mantenir-se sempre una joventut eterna.

Tot i els 50 euros que constava cada pot, van ser moltes les dones que en van comprar, sobretot les d’edat més avançada. Això de tornar-se jove no tenia preu.

¾    I si tenim algun  problema –va preguntar una.

¾    Potser una amiga també en voldrà comprar, però fins demà no torna...

¾    Segueixo totes les fires de la comarca, per qualsevol cosa em trobareu a cal Serret, la masia  de les afores del poble.

Fins ven tard al vespre i va haver animació a la fira, i la bruixa Xiroia, és va fer un tip de fer calderons del líquid màgic i d’omplir de calerons la seva butxaca i moltes  dones van tornar a les seves cases amb la poció màgica  i amb la il·lusió  d’haver trobat la fórmula per mantenir la seva joventut.

Passats dos dies de Tots Sants, davant  de cal Serret hi havia cua de dones demanant per veure a la Bruixa Xiroia, per reclamar-li que els  tornés els diners, perquè aquell líquid màgic els havia produït cremades , vermellors, inflors a la pells i altres  al·lèrgies. 

De la vella casa, en van sortir dos joves ocupes amb cara de son per veure que volien aquelles dones i no entenien el que deien de la Bruixa...Aquells xicots els van dir que no havien sentit a parlar mai d’aquella persona, ni havia viscut mai allà, ni la coneixien de res.

12/11/2017/