UN REGAL ORIGINAL

Fa tres dies que sortim amb el Ricard, congeniem molt bé. Ahir em va convidar a sopar en un restaurant de tres estrelles. Una passada. Després vam acabar la nit a casa seva. Va ser la primera nit que vam passar junts;  tot va anar de meravella.

 Aquests cap de setmana el tornarem a passar junts, ja que el diumenge és el seu aniversari. Compleix 50 anys, penso que em cal fer-li un bon regal, tan per celebrar l’inici de la nostra relació, com pels seus 50 anys.

50 anys, mig segle, aviat s’ha dit, però ja és tota una edat. Ell diu que ja és vell, però jo penso que està molt en forma, està en la plenitud de la vida. Si que en té uns quants més que jo d’anys, que el mes passat vaig fer els 35, però està molt bé, físicament , amb un cos musculós, a més és atent, amable i molt intel·ligent, vaja com no n’hi ha.

Deixem-nos, però, de romanços i pensem en el regal. Què carai li puc regalar? Sempre m’ha costat molt de decidir això dels regals. . m’agradaria fer-li’n un que l’impressionés, que li agradés i que fes que em recordes sempre. Encara que això és molt difícil, perquè com que no fa massa que ens coneixem, no conec prou encara els seus gustos i preferències . Sé que li agrada l’esport, bé, potser més veure’l que practicar-lo, amb això no solucionen res. Vesteix també molt esportivament, es clar que no trobo adequat regalar res de roba. Rellotges en porta sempre de diferents i d’unes marques que valen molt més que el meu sou de dos mesos i tampoc és una cosa massa original. Òndia...  és que no sé que fer .

Estava tant atabalada, que aquest matí he demanat consell a la Mari, una amiga que en sap molt d’aquestes coses, a més fa temps que coneix al Ricard. De seguida m’ha dit que m’ajudaria. He pensat un regal, -m’ha dit-  que segur que li agradarà molt i no oblidarà mai, ni tampoc tu.

Va arribar el dia i després d’un dinar íntim al seu apartament, el vaig felicitar  i  entregar el regal, encara que jo no estava massa convençuda , però la Mari em va assegurar que li faria molta il·lusió .

Va quedar parat, i tot seguit va obrir, poc a poc,  la petita capsa embolcallada  amb un paper de tons blaus. En va treure un allargada cartolina on deia,  “VAL PER UN VOL EN PARAPENT”  Va posar una cara, i em va dir...  Resulta que tinc pànic a volar. Tot seguit vaig comprendre que la Mari, el coneixia molt bé i m’havia volgut prendre el pèl.

26/09/2017