COSES QUE PASEN EN UN CREUER

Era la primera vegada que anaven en un creuer, les dues parelles d’amics, que volien viure aquesta experiència, durant  les vacances. El mar, navegar i visitar llocs llunyans de manera tranquil·la i relaxada. Menjar i veure a dojo i gaudir del mar, dels  espectacles i esports en aquest gran hotel flotant .com els havien explicat els amics.

 El primer dia, després d’aposentar-se,  el van dedicar a recórrer l’enorme vaixell per familiaritzar-se  una mica amb els diferents llocs.  Passadissos, ascensors, cobertes, restaurants, cafeteries, teatre...gimnasi, piscina... i amb  les famoses targetes que a més d’obrir  portes tenien moltes altres utilitats, amb tot anaven una mica de bòlid.

El segon dia ja dominaven una mica la situació, i estaven més tranquils. Tornaven de la primera excursió de mitja jornada. Com era tard per dinar,  van anar directes cap al bufet restaurant, que era ple de gom a gom en aquella hora. La Mónica va dir al altres que ella pujava un moment a l’habitació, per canviar-se la camiseta, que se li havia abocat un gelat,  mentre els altres buscaven una taula lliure.

Els ascensors també anaven plens aquella hora. Finalment va poder arribar al pont onzè, la dona caminava ràpida  passadís enllà,  fins que va arribar davant la porta de la cabina, obre amb la targeta, agafa presta una camiseta neta del armari i es treu la que portava. Entra al bany per refrescar-se una mica i just quan anava a obrir la porta, aquesta s’obre des de dins i un home completament nu i mullat, apareix en el marc, que ràpidament busca un tovallola i només en troba una de petita, que en prou feines li tapava la part més intima . La dona es va sorprendre, volia cridar , però no li sortia res de la gola. Era guapo l’home, alt, ros, ben plantat, un cos molt ben musculat, deuria tenir uns 45 anys, un adonis al costat del seu més aviat raquític i més gran.  La veu del home la fan tornar a la realitat... però que diu? No entenc res;  llavors jo li pregunto que fa allà... Crec que ell em devia dir el mateix... però, res.. no ens enteníem. Feia uns gestos estranys... potser era alemany.

Ara ell havia acabat de sortir del bany, feien una bona fatxa, ella  sense brusa i ell  intentant cobrint-se amb la tovallola petita, sobre el llit ni havia una de gran que va intentar canviar amb un moviment ràpid, però aquesta, amb els nervis li va caure al terra quedant tal com va venir al mon i en   aquell precís moment el Pau va obrir la porta i va quedar astorat davant  la situació. Llavors van ser tres a discutir. Ella dient,   que l’havia trobat al bany... l’altre també cridant... i el ros que no entenia res.

L’home,  va ensenyar a la parella la targeta de l’habitació, tot senyalant-nos la porta, aquesta  posava el n. 10. 208. Llavors per uns ja va quedar clar, però aquest  no entenia res ,  estava vermell i encès tot cridant. Llavors la Mónica el va acompanyar a la part de fora de la cabina i li va mostrar el n. 11.208. que també posava la seva targeta.  L’home tenia la mateixa cabina, però un pis més avall.  Per fi aquest es va adonar del seu error, va veure que havia ficat la pota i va començar a demanar disculpes... Sorry... Sorry.. allunyant-se passadís enllà embolicat només amb la tovallola, això sí, era la gran.  Mentre  de dues portes més avall sortia el noi que arreglava les cabines i també despistat només ajustava la porta.

12/10/2017