Fa tres dies que sortim amb el
Ricard, congeniem molt bé. Ahir em va convidar a sopar en un restaurant de tres
estrelles. Una passada. Després vam acabar la nit a casa seva. Va ser la
primera nit que vam passar junts; tot va
anar de meravella.
Aquests cap de setmana el tornarem a passar
junts, ja que el diumenge és el seu aniversari. Compleix 50 anys, penso que em
cal fer-li un bon regal, tan per celebrar l’inici de la nostra relació, com
pels seus 50 anys.
50 anys, mig segle, aviat s’ha
dit, però ja és tota una edat. Ell diu que ja és vell, però jo penso que està
molt en forma, està en la plenitud de la vida. Si que en té uns quants més que
jo d’anys, que el mes passat vaig fer els 35, però està molt bé, físicament ,
amb un cos musculós, a més és atent, amable i molt intel·ligent, vaja com no n’hi
ha.
Deixem-nos, però, de romanços i
pensem en el regal. Què carai li puc regalar? Sempre m’ha costat molt de
decidir això dels regals. . m’agradaria fer-li’n un que l’impressionés, que li
agradés i que fes que em recordes sempre. Encara que això és molt difícil,
perquè com que no fa massa que ens coneixem, no conec prou encara els seus
gustos i preferències . Sé que li agrada l’esport, bé, potser més veure’l que
practicar-lo, amb això no solucionen res. Vesteix també molt esportivament, es
clar que no trobo adequat regalar res de roba. Rellotges en porta sempre de
diferents i d’unes marques que valen molt més que el meu sou de dos mesos i
tampoc és una cosa massa original. Òndia...
és que no sé que fer .
Estava tant atabalada, que aquest
matí he demanat consell a la Mari, una amiga que en sap molt d’aquestes coses,
a més fa temps que coneix al Ricard. De seguida m’ha dit que m’ajudaria. He pensat
un regal, -m’ha dit- que segur que li
agradarà molt i no oblidarà mai, ni tampoc tu.
Va arribar el dia i després d’un
dinar íntim al seu apartament, el vaig felicitar i
entregar el regal, encara que jo no estava massa convençuda , però la
Mari em va assegurar que li faria molta il·lusió .
Va quedar parat, i tot seguit va
obrir, poc a poc, la petita capsa
embolcallada amb un paper de tons blaus.
En va treure un allargada cartolina on deia,
“VAL PER UN VOL EN PARAPENT” Va
posar una cara, i em va dir... Resulta
que tinc pànic a volar. Tot seguit vaig comprendre que la Mari, el coneixia
molt bé i m’havia volgut prendre el pèl.
26/09/2017
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina
EliminaEls cinquanta anys són una bona època...
Ai les amigues, no te'n pots fiar massa perquè de vegades et gasten bromes una mica pesades i mira que el regal és bonic...És possible que la Mari, tingués gelos d'ella i és una manera de fer-li pagar...
Avui estic de molt mala llet. Mira que jo sóc pacifista però si tingués la Soraya i el Millo a la vora, els escanyaria. Malgrat tot jo he pogut votar.
Petonets, Anna.
Els cinquanta anys és una bona edad, el meu fill fa poc que els va celebrar. La noia del realt, com molt bé has clavat, va ser vicitma dels gelos de l'amiga.
EliminaComparteixo la teva indignació pel que ha passat avui, ara fa poc acabo d'escoltar el Rajoy i mentida sobre mentida i res dels ferits ni dels mossos, i que no pugi dimitir d'una vegada.
Una abraçada M. Roser.