Aleshores el
Marcel escolta dins el seu pensament una veu suau que com surtin del ninot li
contesta exasperada:
¾
Això ja ho sé! No cal ho
repeteixis.
El Marcel és
porta les mans al cap com si la seva ment no pugés resistir les paraules de
l’Eddy. Fem un esforç torna a enraonar al seu company d’habitació
¾
Tu em recrimines! Tu, ets la meva
titella, i el record de la meva mare que et va guarnir abans d’entregar-nos,
l’un a l’altre. Ja fa molts anys vam començar junts la nostra aventura. No! no
em recordis l’incendi. Un descuit, potser anava una mica borratxo. Sí, sí. Ja
ho sé, va morir l’Amanda, la teva parella. També la Susi, la meva. Sí, a la
Susi la van enterrar. La teva companya va desaparèixer per sempre entremig de
les cendres. No m’ho perdonaràs mai!
L’home pren un
flascó de damunt una tauleta i es serveix un gran got ple de licor. Amb la boca
i la cara fa una gran ganyota com si el licor li cremes per dintre. Mira a
ninot i li diu amb veu fosca.
¾
Aquesta tarda estaràs en els
braços de la nena mal que em pesi.
Aquella tarda va
haver un gran aldarull durant l’espectacle. El Marcel mig begut i amb el seny
extraviat va llençar l’Eddy als braços d’una nena de cabells rosos i ulls blaus
com el cel. Per desgracia una de les mans del ninot va ferir una galta de la
criatura. Poca cosa, però de l’esgarrinxada van sorgir unes gotes de sang. La
mare va cridar espantada, com si la seva filla anés a morir-se a causa de la
ferida. La funció va suspendre’s i la policia va fer un atestat.
El Marcel va
donar molt positiu d’alcohol. El van detenir i el van portar primer a
l’hospital, i després a comissaria fins que li van marxar els efectes de la
beguda.
L’endemà no va
haver funció. La Gigi va anar com cada dia a ajudar però malgrat que va trucar
repetides vegades ningú va obrir la porta. Va semblar-li escoltar a dins com si
hagués dues veus diferents, que es discutien amb crits aïrats.
Va tornar el dia
següent i tot romania en silenci. Va picar repetides vegades amb els artells de
la mà. Desesperada va recórrer a la vigilància del parc. Com tenien una clau de
reserva van obrir la porta i
horroritzats va trobar el cadàver del Marcel escanyat pels fils de l’Eddy, la
seva titella preferida i una part del seu propi jo.
Poc després
se’ls emportaven en una llitera coberts amb una tela, amb l’Eddy damunt la
panxa del Marcel. Va obrir-se un dels ulls de la titella i mirant la cara, ja
rígida de l’home, va recriminar-li.
¾
Així no, borratxo de merda,
llançat com una pedra no. Ens haguessis pogut presentar, jo sempre faig gràcia
a les criatures i potser haguessis parlat amb la mare. Que bona falta et feia una companya.
Desgraciat, ara callarem tots dos per sempre. Curt de gambals!
Poc a poc l’ull
es tanca i el ninot també finalment calla i reposa.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada