¾
Quina hora és? Va preguntar-me. No
el coneixia de res i no era l’hora més adequada per a que un noi tant jove anés
pel carrer.
¾
Les 10 de la nit.- Vaig
respondre.- Què fas tot sol i tan tard pel carrer.
¾
És que veurà m’he perdut. He anat
a jugar a casa d’un amic i no he sortit fins fa poc.
¾
Per què no tan acompanyat els
pares del teu amic a casa.
¾
Veurà es que no hi eren. Són al
cinema.
¾
Ah! Doncs ja ho veus les 10
de la nit és molt tard. I els teus pares?
No passaran ansietat.
¾
Bé, el pare deu ser al bar amb els
amics com sempre. La mare treballa de nit a l’hospital.
¾
Doncs, cap a casa falta gent. Apa!
Ves corrent.
¾
Tinc por. No em podries
acompanyar.
Què volíeu que
fes? Un nen petit que et demana ajuda. L’esperit de la bonhomia entre ser
humans va brollar de dins el meu cor.
¾
Vius molt lluny?
¾
No, aquí a prop. Però el carrer és
fosc. Nois dolents van trencar la llum de la farola.
Donant-li la mà
vaig acompanyar-lo fins...
Mare de Déu!
Quin mal record! Només entrar en aquell carreró em van agafar entre 3 o 4, no
ho sé. Vam atonyinar-me de mala manera. Vaig caure a terra, aleshores van
donar-me mil coces. Finalment van robar-me tot el que portava, la caçadora
també, era quasi nova, i a més van amenaçar-me.
¾
Si dius alguna cosa tenim la teva
adreça, ja veuràs les conseqüències si parles massa. A més t’acusaríem de voler
aprofitar-te sexualment d’un infant. Ja ho saps, bon samarità.
Ranquejant com
podia vaig tornar a casa. Sort tingué de la clau sota l’estora. Em vaig rentar
com vaig poder i vaig posar-me iode per les nafres i les ferides.
Aquesta és la
meva experiència una vegada que volgué ser una bona persona. Mai més faré cap
favor ni a nens ni a velletes indefenses.
Algú s’atrevirà
a dir-me que tinc mal cor.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada